St. Pere i les Agulles del Mercadal

Ja vaig avisar que repetiria, dit i fet. aquest cop en comptes d’anar-hi sol hi he anat en companyia del Marc.

Amb una tarda ens n’hem polit un parell, el que estava a St. Pere de Madrona i el de les Agulles del Mercadal. Està bé perquè tots dos queden molt a prop de la font Negre i l’hem situat com a “base d’operacions”.

El de St. Pere de Madrona ha estat força curiós, mira que he estat molts cops rondant per allà i mai l’havia trobat. A més té una explicació del que és, així si algú que no sap de que va el Geocaching el troba es pot engrescar a jugar.

El de les Agulles del Mercadal m’ha agradat més ja que mai m’hi havia enfilat, sempre està bé tenir una nova perspectiva de Berga. La pega és que em hagut d’anar despresa per que el sol ja marxava. Algun dia haig de tornar-m’hi a enfilar amb més calma.

Geocaching

Feia temps que l’idea em rondava pel cap: provar de fer Geochaching. Com que aquesta setmana tenia molt temps lliure m’he decidit a provar-ho.
Pel qui no sàpiga que és el Geocaching podríem dir que és el joc de “buscar el tresor”. Es tracta de buscar un objecte que està amagat en alguna zona, per trobar-lo només se’ns proporciona les coordenades del lloc on és. Per a fer el geocaching cal un GPS o per contra un mòbil amb connexió a Internet per tibar de google maps o altres... També és pot tibar de mapa marcant-t’hi abans les coordenades (a mi aquest sistema m’ha funcionat).
A la web oficial http://www.geocaching.com/, es poden buscar tots els geocachings propers a la teva zona (al bergudà n’hi ha molts), per saber les coordenades exactes només t’has de registrar (és gratuït), estar registrat també serveix per deixar constància de que l’has trobat, del que hi havia a dins...
Jo he començat l’experiència fent el geocaching de “la petita”, aquest tal i com diu el nom es troba a la serra de la petita, molt a prop de la torre de la petita o “castell del moro”. He estat una estona furgant amagatalls fins que finalment he trobat el catxé, realment hi he passat una molt bona estona, de ben segur que la repeteixo.
Les úniques pegues que hi trobo són que la web té molts continguts en anglès, si ets un garrulu com jo i et costa l’anglès et passes una estona per entendre certes coses i explicacions sobre el geocaching. L’altre pega és que si vols anar sobre segur has de tenir un GPS, però com ja he dit també pots tibar de mòbil i mapa, només cal mirar-s’ho bé abans.

Pastorets 2010-11

Ja anava tocant actualitzar i crec que l’actualització només pot ser dels pastorets.

Des de finals d’octubre ja es va posar mans a la obra per tenir-ho tot apunt per al Nadal. Personalment aquest any se’m presentava un repte, el de fer de Garrofa. Des de l’estiu que fullejava el paper i m’ho mirava. Amb tot plegat sense adonar-me’n ja em vaig trobar al dia 8 en que havia de fer de Garrofa per primer cop. Com diria en el video “content i molt nerviós”, en tenia ganes, moltes ganes, però també estava molt nerviós i quan vaig sortir encara me ni vaig posar més (ho haig de reconèixer). Malgrat els nervis haig de dir que m’ho vaig passar com les cabres, ho vaig disfrutar moltíssim i era una de les coses que més desitjava.
Tot i estar-ne molt content crec que encara em queda molt per aprendre i molt per polir.

Fer pastorets o anar-hi és un altre manera de fer el Nadal, des que en faig o hi vaig a donar un cop de mà no tinc temps per avorrir-me i això és el que més m’agrada. Per això i per molt més, ja vull que sigui l’octubre de l’any que ve i que tornin a començar els assajos!

Mentiders

Queda una setmana justa per que la farsa estreni mentiders, d’Anthony Neilson. Ara ja no hi ha marxa enrere, per tant al 2 d’octubre a les 10 de la nit tots al teatre.

I aquí us deixo una petita sinopsis per anar fent boca:

A Mentiders, dos policies es troben amb la complicada tasca d’haver d’anunciar, la nit de Nadal, un tràgic succés a una parella d’ancians. La situació se’ls escapa de les mans i han de fer front a un seguit d’esdeveniments inesperats i surrealistes que els portaran al límit de la bogeria. Mentiders és una comèdia amb un embolcall de caramel, però amb un contingut no sempre dolç, a vegades picant, fins i tot àcid. Mentides, a voltes pietoses i a voltes carregades de sarcasme, que deixaran el públic carregat de dubtes i de preguntes. Què hi ha de veritat?

Festival internacional de Curtmetratges dels Pirineus

Sintetitza, el segon Festival internacional de Curtmetratges dels Pirineus es va celebrar del 15 al 19 de setembre al cine Catalunya. Aquest festival està organitzat per Sala 13 i recolzat per l’ajuntament de Berga.

Tot i que el festival ja es va començar a celebrar l’any passat aquest és el primer any que jo hi assisteixo, això és perquè a diferencia de l’any anterior encara tenia vacances i estava per Berga. No tinc ni idea de com va ser l’any passat, però vista l’experiència d’aquest valoro molt positivament el festival, tant si ets una amant del cinema com sí només vols anar-hi a matar el temps recomano anar-hi, diria que qualsevol públic en sortirà amb bon gust de boca (com a mínim jo me l’enduc).

Aquest any a diferència de l’anterior hi havia dos seccions: L’Oficial que és per a produccions a nivell professional/semiprofesional i la Sintetitza que està dirigia a autors amateurs. Potser no hi entenc gaire, però per mi tant una secció com l’altre han tingut un gran nivell, tot i que també hi havia curts que em deixaven pensant: “On collons me ficat”. Hi ha curts per tots els gustos.

El curt que més em va agradar és Uerra de Paolo Sassanelli, premiat al millor curtmetratge, millor director i millor guió.

En un poble oprimit

El blog no està tancat, simplement he estat fent altres coses. Unes per estudi i d'altres perquè em venien de gust.

Una de les coses que he fet últimament ha estat participar en el rodatge d’un Lipdub a Cal Negre. Aquest Lipdub es presenta al concurs de videoclips de la cançó “En un poble oprimit”, que han organitzat en Titot i en David Rosell.

Apa, aviam si descobriu en quin minut faig la meva aparició estelar.

Dilluns després de Corpus

Ara que som dilluns, que tot torna al seu lloc i que Berga intenta recuperar el curs normal de les coses, toca parlar-ne de tot plegat.

Aquest any he pogut ser-hi tots els dies i no he fallat ni per lluïment. Això és perquè ja estava escarmentat de l’any passat en que només vaig ser-hi dimecres, realment m’ho vaig passar força malament pensat en que a Berga feien Patum i que jo estava morint-me de fàstic a cal pixapí...

De la Patum 2010 me n’enduc un bon gust de boca, tot i que hi he vist coses que m’han emprenyat força com gent amb espardenyes, pantalons curts i garrafes de 5 litres d’aigua de valència pel passacarrer, a més de que anant així encara tenien els collons de queixar-se, encarar-se’t i renegar a tort i a dret, “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. Sóc dels que pensa que s’hi la gent de fora vol venir a la festa ho faci en certes condicions i respectant-la, per venir així val més que es quedin a casa seva. Amb això tampoc dic que siguin tots els de fora que no es comporten (de gent de Berga també n’hi ha), però aquest any m’he trobat principalment amb aquest cas.

Fet i fet, ara ja tenim Patum feta i ja està. No sé si aquest any ha vingut més gent o menys, em penso que cada any diem que n’ha vingut més que l’altre (això algú realment ho comprova estadísticament?). Jo l’única diferència que he trobat és que la plaça de St. Pere el dijous semblava un plató de televisió, hi havia càmeres a tort i a dret, el programa de TV3 l’he vist i va ser molt correcte, els altres ja no me’ls miro perquè em pariria negre...

Que sigui lleu el dilluns després de Corpus i aviam si Berga es recupera aviat.

The Pacific

Feta dels mateixos productors de “Hermanos de Sangre”, The Pacific és la sèrie germana d’aquesta.

La sèrie es basa en els personatges de Eugene Sledge i Bob Lecky, ambdós soldats del cos de Marines. L’acció es centra en la costa del pacífic, amb una línia temporal que va des l’inici de la segona guerra mundial fins al final d’aquesta. Els dos personatges principals van intercalant les seves històries però mai estan directament vinculats, això fa que hi hagi capítols només dedicats a un dels dos personatges, però això no fa perdre el fil de cadascun d’ells.

Personalment considero que en general Hermanos de Sangre és millor. The Pacific té capítols que costen de fer baixar, a més crec que han passat de llarg temes com la bomba atòmica, el perquè dels kamikazes... Tot i així és recomanable per passar una bona estona.

Ara que ja l’he acabada m’estic plantejant de començar Lost, potser és atípic començar a mirar una sèrie ara que s’ha acabat, però els comentaris de la gent me n’estan fent venir ganes. En fi, ja veurem que faré.

Fa uns 18 anys...

Tocava tornar a actualitzar, ho faré celebrant un cumplenays.

Exactament fa uns 18 anys, un 20 de maig, el Sr. Koeman marcava de falta a cal Wembley. La copa es ben nostre, ja no ens la treu ningú, però s’hi aneu a visitar el santuari ja no hi és, l’original el van tirar a terra al 2002, ara hi ha el nou Wembley inaugurat al 2007. Per cert, al 2011 si juga la final de la Champions, no estaria malament guanyar la quarta al mateix lloc que la primera oi?

Apa, ara que ja ho sabeu toca celebrar-ho fort! Felicitats!

Brams a St. Llorenç

Tot i ser lluny en tenia ganes, i realment no van decepcionar, van tocar quasi unes tres hores seguides tot i que es van deixar algunes clàssiques però tot no es pot tenir, realment si tinc l’oportunitat d’anar a un altre concert a apart del de barraques hi aniré. Pels que encara no hagueu pogut anar a cap concert una cançó per anar fent boca, era una de les que em pensava que no tocarien...

Els aneguets quan surten de casa…

Un parell de setmanes

Prenem un punt i apart al cop a cop durant dos setmanes. No estic de parranda sinó enfeinat amb altres coses i no puc estar pel bloc com voldria, m’entrestan una mica d’entreteniment de la mà del favorit, us sona el programa?

http://www.tv3.cat/videos/179306679

No hi ha HTML del video…

Cap d'any

La gent sembla boja, es ben bé que tots som tant macus que esperem a ultima hora a anar a comprar el necessari o ultimar els detalls per dir adéu a l’any com deu mana i entrar a bon peu a l’altre. Tu només voldràs anar a comprar un parell de coses que et falten com una ampolla de cava, el pica pica o simplement el que tens encarregat des de fa dies a la botiga, però per putejarte i seguir l’ambient frenètic te’n trobes uns 5 al teu davant que no han encarregat res i que demanen de tot, fins i tot quedar-se el que has encarregat tu dient del rotllo “no pateixis que si m’ho dones et donaré propina però va ven-m’ho a mi”, i al que no va tard i ja ho té encarregat que li donin pel cul oi?. També avui impera la norma no he vist la senyal de tràfic o si el de davant fa el stop és un capullu, tant li fa si li foten una ostia perquè treu el morru jo pito i ja està, la qüestió és arribar el primer el lloc, no fos cas que féssim tard... No és que odií l’últim dia de l’any però no m’agrada anar frenètic sinó pendreme’l en calma, prou llarg que és, però com dic la gent està atumarpelcul i sembla boja cosa que no m’agrada. El meu consell preneu-vos amb calma l’arribada del nou any i si veieu l’home dels nassos saludeu-lo de part meva que no el veure fins l’any que bé, apa salut, passeu-ho bé i bon cap d’any!

Canvi

Per celebrar aquest any de cop a cop vaig pensar que el blog és mereixia un canvi important si més no a primer cop d’ull, així que me dedicat un altre vegada a remenar el HTML i posar una nova plantilla, les conclusions que ne extret de tot plegat són: M’agrada més aquest look que l’anterior i que no tinc ni puta idea de remenar el HTML, hauré de posar-me fort en la matèria quan tingui temps ja que no pot ser que vagi així de perdut i quan vulgui moure alguna cosa o canviar l’aspecte del blog em costi Déu i ajut i estigui amb els dits creuats aviam que passa, és ben bé que encara sóc força passerell en el tema d’administrar com cal el blog.

Un any de Cop a Cop

Deunidó! El Cop a Cop ja fa un any, ja se sap cop a cop i pas a pas es va avançant, potser semblarà poc però haver-lo mantingut actiu un any encara que sigui amb alts i baixos és una gran satisfacció, quan el vaig començar no sabia gaire bé com anava això dels blogs, ara en se una mica més però hem queda molt per descobrir-ne i a mesura que pugui vull anar aprenent-ne més, per tant això alhora és una declaracions d’intencions de que el cop a cop seguirà actiu, espero que per molts anys pugui estar-ne. També vull aprofitar per dir-vos moltes gracies a tota la gent de bé que de tant en tant treieu el nas per aquí i que de tant en tant comenteu, per cert no patiu que seguiré actualitzant i si puc per l’any vinent espero fer-ho més (això no se pas si ho aconseguiré). Ara ja acabant queda per dir: MOLTES FELICITATS COP A COP

Berga diu Sí

Berga diu Sí, amb un 32,46% de participació i 96,97% dient sí, , realment tinc il•lusió i molta, molta fe en que estem a tocar de la Independència, hem donat una lliçó d’iniciativa als polítics, hem dit que prou, que estem farts de les mateixes histories de sempre, el pas que volem és la independència i quan tinguem el que ens pertoca després ja en parlarem, però com a mínim serà nostre. El dissabte m’ho vaig passar molt bé tant ajudant en les petites coses que estaven en la meva mà com anar al cercavila o simplement passar-me el dia al ball respirant l’ambient. Després de la ressaca democràtica d’ahir avui al matí al arribar a la universitat he comprat el diari per veure resultats i que en deien, pel que he pogut veure el Si a guanyat a arreu i la mitjana de participació a tot Catalunya ha estat d’un 30% (el diari recalcava força que si era molt baixa), per a mi no la trobo gens baixa sinó que els de dalt se n’haurien de preocupar, ja que les altres jornades electorals dels darrers anys no es que siguin per tirar coets de participació... En general des del meu punt de vista estic molt satisfet del 13D, estem pel bon camí i el recorrem a bona ritme!

13D

S’acosta el 13D un dia que pot marcar un abans i un després, la veritat és que l’ambient de que s’acosta la data senyalada és respira fins i tot a baix a Barcelona i l’Autonoma, ja que després de llegir-ne un parell de textos i d’informació per Internet me dit que carai, jo també escriure al bloc sobre el 13D. Personalment tinc ganes de que sigui diumenge, moltes, com he dit pot ser un dia que marqui un abans i un després, no només a Berga sinó a la resta de contrades de Catalunya on també aquell dia es fa el referendum, una cosa és que hi hagi un sentiment de disconformitat respecte la situació política i nacional que tenim, però per a mi és molt diferent que ens aixequem i preguntem a tothom que en pensa, si hem de dir adéu a Espanya i tornar a emprendre un camí que fa anys amb el que especulem però que no agafem. Tant si penses que Si o que No o prefereixes votar en blanc, el que no pots fer és quedar-te a casa, la societat té dret a expressar que en pensa i ara és el moment de fer-ho, considero que ningú ha de ser censurat pel que vulgui votar aquell dia, ja que és més interessant que voti el major número de persones per saber que en pensem de tot plegat. Jo diumenge aniré a votar el Si i sense por, ara només tot depèn de que anem a votar i fer-nos escoltar ven alt i clar dient: Ja en tenim prou! Adéu Espanya, Adéu!

Promocionar

Hi ha moltes maneres de promocianar-se i també moltes coses a promocionar, avui en dia tothom intenta vendre la “moto”, ara entrem en aquesta època de l’any en que tot si val i qui sigui més original sol triomfar més i arrasar el mercat. El motiu d’aquesta entrada és una d’aquestes formes de promoció, exactament la del món dels videojocs, l’altre dia hem van comentar que un popular joc de consola, per tal de mirar de recollir més adeptes havia fet uns 3 curtmetratges que havien penjat al Youtube els quals servien per donar a conèixer aquest joc i de pas introduir a la gent en l’argument d’aquest, no és nou que els arguments dels jocs cada dia són més treballats ja que un argument bo sol ser sinònim d’un bon resultat i de passada pot donar una posterior franquícia cinematogràfica com seria el cas de Tomb Rider o de Prince of Persia, el que no hem pensava però que el llisto pogués arribar a estar tant alt, realment els curtmetratges hem van enganxar i més que jugar-hi m’agradaria seguir-ne l’argument, aquesta manera d’enganxar la gent és de les més originals que he vist en els últims anys, no fem ni primer pel•lícula ni primer el joc, en fem una combinació dels dos. Així doncs sense més preàmbuls us deixo amb Assasin’s Creed, ambientat en la Itàlia del Renaixement en que les ciutats estats i les famílies aristocràtiques residents en aquestes ciutats tenien el poder i decidien el futur polític i territorial de la bota.

El got de comiat un rèquiem pels difunts

M’arriben a dir fa un parell d’anys que hem menjaria els panellets amb la finestra de casa oberta i prendria per foll qui m’ho hagués dit, el temps és boig, cada dia té més raó aquesta frase, però bé ara diuen que vindrà el fred, aviam si es veritat perquè un servidor el prefereix mil cops més que la calor, que faci fred que plogui i que nevi que a mi ja m’està bé. Està clar que l’entrada d’avui va sobre la Castanyada i tots Sants, per molt que la gent pugui dir que és una festa sosa, tant me fot, és el llegat que tenim i prou, el prefereixo mil cops abans que el Hallowen dels collons, que se’l quedin els Ianquis que jo mentrestant hem faré el meu gotet de moscatell i menjaré les meves castanyes acabades de torrar mentre veig com van caient les fulles. Aquesta moda dels d’aquests darreres anys de disfressar-se i mirar de fer por la odio, perquè collons m’hauria de disfressar ara, ja tenim el carnaval per fer-ho collons, cada cosa al seu lloc i temps! Hem preocupa força la tendència que s’ha agafat els últims anys de valorar més les coses foranes que no pas les nostres i de tota la vida, però bé, jo segueixo amb la meva Castanyada, la qual per molt sosa que diguin que pot ser li trobo un sentit prou bonic, és l’època en que totes les coses comencen a apagar-se per tornar més tard i a més un moment per tenir un record pels difunts, per molts temps nous que corrin no fa mal a ningú fer un pensament o un visitat al cementiri als que ja no i són, si més no jo trobo que no està gens malament, ara bé com que el món és boig i encara se’n torna més la gent prefereix fer el que ens venen de fora, però jo seguiré fotent el que voldré i celebraré la castanyada i hem menjaré uns bons panellets, per tant només hem queda dir que alcem un gotet ple de moscatell que ja se sap, el got de comiat és un rèquiem pels difunts!

Nobel

Si que està cardat el món… És el primer que he pensat quan a cal Negre m’han dit que l’Obama havia guanyat el premi Nobel de la pau, es que ningú pensa ja en la pobre mosca que va ser brutalment assassinada per ell! Bromes a part hem sembla força increïble que l’Obama mania hagi arribat a aquests extrems, tampoc és que m’importessin gaire els premis Nobels i fins ara tant me fotia qui el guanyes, fet i fet res canviaria gaire... Es força curiós doncs que el premi el guanyi l’Obama el president d’un país que té més d’un conflicte obert i deu sap quines coses més repartides per tot el món, que ha fet d’especial per guanyar-lo? Serà pels quatre míssils que va retira de davant de Rússia i va dur cap un altre banda o simplement per ser guapo i el primer president negre d’estats units, per la mateixa regla de tres proposo el Millet pel premi Nobel d’Economia o el de Química a “Jesucristnostrusenyor” per convertir l’aigua en vi, realment si el premi Nobel vol agafar una mica de prestigi a casa meva per aquest camí no ho aconseguiran pas i dubto que ho aconsegueixin mai. A per cert si els del comitè que designeu els guanyadors llegiu això siusplau concediu-me algun premi Nobel per rascar-me els collons, estaré molt agraït i a més el penjaré sobre el vàter cap per vall.