Dilluns després de Corpus

Ara que som dilluns, que tot torna al seu lloc i que Berga intenta recuperar el curs normal de les coses, toca parlar-ne de tot plegat.

Aquest any he pogut ser-hi tots els dies i no he fallat ni per lluïment. Això és perquè ja estava escarmentat de l’any passat en que només vaig ser-hi dimecres, realment m’ho vaig passar força malament pensat en que a Berga feien Patum i que jo estava morint-me de fàstic a cal pixapí...

De la Patum 2010 me n’enduc un bon gust de boca, tot i que hi he vist coses que m’han emprenyat força com gent amb espardenyes, pantalons curts i garrafes de 5 litres d’aigua de valència pel passacarrer, a més de que anant així encara tenien els collons de queixar-se, encarar-se’t i renegar a tort i a dret, “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. Sóc dels que pensa que s’hi la gent de fora vol venir a la festa ho faci en certes condicions i respectant-la, per venir així val més que es quedin a casa seva. Amb això tampoc dic que siguin tots els de fora que no es comporten (de gent de Berga també n’hi ha), però aquest any m’he trobat principalment amb aquest cas.

Fet i fet, ara ja tenim Patum feta i ja està. No sé si aquest any ha vingut més gent o menys, em penso que cada any diem que n’ha vingut més que l’altre (això algú realment ho comprova estadísticament?). Jo l’única diferència que he trobat és que la plaça de St. Pere el dijous semblava un plató de televisió, hi havia càmeres a tort i a dret, el programa de TV3 l’he vist i va ser molt correcte, els altres ja no me’ls miro perquè em pariria negre...

Que sigui lleu el dilluns després de Corpus i aviam si Berga es recupera aviat.