17 de febrer del 2010

Els aneguets quan surten de casa…


11 de febrer del 2010

Trempera Bergistana

Som a l’any 50 abans de crist. Tota Catalunya és ocupada pels Romans... Tota? No! Un llogaret del Pre-pirineu habitat per Bergistans indomables rebutja una vegada i un altre ferotgement l’invasor . I és que Catalunya era veïna dels irreductibles Gals, érem Ibers, érem Bergistnas. Realment fa gràcia pensar que els Berguedans ja érem per aquestes contrades al S.III a.C. però poso molt en dubte que quedi algun descendent directe d’aquella gent (som ben parits però no tant).

Alguna vegada o altre em sentit a parlar dels Bergistans, alguna llegenda o batalleta, que si varem resistir els romans, que si vem dur de corcoll al Cèsar, però que hi ha de veritat i que en sabem dels nostres avantpassats del Berguedà. Bé, per començar cal dir que a Catalunya no li deien així (tardarà molt més a dir-se per aquest nom), se’n deia Hispania (terra de conills), i el territori estava poblat per tribus d’Ibers com els Ceretans, Lacetans, Cassetans o els Bergistans. Els Bergistans que serien per dir-ho d’una manera els nostres parents territorials es situarien evidentment a la zona del Berguedà (brillant deducció...) i la capital seria un poblat anomenat “Bergium Castrum” que situaríem al lloc de l’actual Berga.

Ara estem situats però tenim un problema gros, no hi ha dades arqueològiques, jo mai he sentit que a Berga hi hagués tal poblat Iber... Tot el que sabem és apartir de textos Romans, sobretot d’un tal “Titus Livi”. Per tant el poc que se jo ho se per aquesta font... Els Bergistans serien tan ben parits que segons els textos tindríem fins i tot una espècie de rei “Princaps Bergitanus”, una autèntica elit política-social i una organització política força avançada per l’època i el territori, a més Berga en teoria seria una ciutat fortificada amb punts de guàrdia pels voltants.

Els Bergistans podríem haver passat sense ànsia ni pena com molts altres pobles Ibèrics i haver-nos perdut a la memòria del temps, però com és que són coneguts? Això és perquè varen repartir llenya i rebre garrotades (la manera més fàcil de passar a la Història), això no ho varen fer pas en conflictes menors sinó en la Segona guerra Púnica (enfrontament Roma – Cartago, les dues potències més grans del moment en pugna pel mediterrani) i en varies revoltes. Aquí és on jo somiatruites em vaig fer il•lusions pensant que varem contenir l’invasor i que érem igualets als irreductibles Gals, però resulta que no som iguals, d’entrada varem pactar amb els Romans per contenir l’avenç dels Cartaginesos cap a Itàlia, així sembla que Anníbal el pitjor enèmic de Roma va passar per terres berguedanes i va derrotar als Bergistants. Després els Bergistans seguiran els vents que bufen per no sortir-ne escaldats.

Després de la segona guerra púnica tenim la Campanya del Cònsol Cató 197-195 a.C., aquest és el segon i últim fet que conec en que els Bergistans tenen presencia, per començar, que Roma enviés un Cònsol a pacificar un territori volia dir que la cosa era seriosa (un Cònsol era un dels càrrecs més alts del senat Romà). Sembla que començaria una revolta Iber General a l’interior d’Hispania i s’estendria fins al nostre territori, però llavors arribaria el Cònsol Cató que pacificaria tota la zona Catalana. Un cop Cató creu que la cosa ja està llesta a Catalunya marxa cap al Sud a derrotar la resta de revoltats, quan fa això els Bergistans és revolten sols, Cató tornarà cap al Nord i els derrota. Després torna a Tarraco però un cop i arriba els Bergistans s’han tornat a revoltar, aquest cop Cató no serà tant indulgent, esclafa els Bergistans i ven la meitat de la població com esclaus. Apartir d’aquí els Bergistans s’aniran diluint en la Romanització donant més tard lloc a una part del que serà el futur poble Català.

Això només és una explicació molt lleugera dels Bergistans, a més segurament hi ha molt per descobrir. Jo confesso que realment em vaig emocionar amb els Bergistans, vaig pensar cullons que ben parits que érem! A més té un aire de irreductibles gals tal com si l’Astèrix i l’Obèlix haguessin terroritzat els senglars del Berguedà i no pas els de la Gal•lia!