13D

S’acosta el 13D un dia que pot marcar un abans i un després, la veritat és que l’ambient de que s’acosta la data senyalada és respira fins i tot a baix a Barcelona i l’Autonoma, ja que després de llegir-ne un parell de textos i d’informació per Internet me dit que carai, jo també escriure al bloc sobre el 13D. Personalment tinc ganes de que sigui diumenge, moltes, com he dit pot ser un dia que marqui un abans i un després, no només a Berga sinó a la resta de contrades de Catalunya on també aquell dia es fa el referendum, una cosa és que hi hagi un sentiment de disconformitat respecte la situació política i nacional que tenim, però per a mi és molt diferent que ens aixequem i preguntem a tothom que en pensa, si hem de dir adéu a Espanya i tornar a emprendre un camí que fa anys amb el que especulem però que no agafem. Tant si penses que Si o que No o prefereixes votar en blanc, el que no pots fer és quedar-te a casa, la societat té dret a expressar que en pensa i ara és el moment de fer-ho, considero que ningú ha de ser censurat pel que vulgui votar aquell dia, ja que és més interessant que voti el major número de persones per saber que en pensem de tot plegat. Jo diumenge aniré a votar el Si i sense por, ara només tot depèn de que anem a votar i fer-nos escoltar ven alt i clar dient: Ja en tenim prou! Adéu Espanya, Adéu!

El got de comiat un rèquiem pels difunts

M’arriben a dir fa un parell d’anys que hem menjaria els panellets amb la finestra de casa oberta i prendria per foll qui m’ho hagués dit, el temps és boig, cada dia té més raó aquesta frase, però bé ara diuen que vindrà el fred, aviam si es veritat perquè un servidor el prefereix mil cops més que la calor, que faci fred que plogui i que nevi que a mi ja m’està bé. Està clar que l’entrada d’avui va sobre la Castanyada i tots Sants, per molt que la gent pugui dir que és una festa sosa, tant me fot, és el llegat que tenim i prou, el prefereixo mil cops abans que el Hallowen dels collons, que se’l quedin els Ianquis que jo mentrestant hem faré el meu gotet de moscatell i menjaré les meves castanyes acabades de torrar mentre veig com van caient les fulles. Aquesta moda dels d’aquests darreres anys de disfressar-se i mirar de fer por la odio, perquè collons m’hauria de disfressar ara, ja tenim el carnaval per fer-ho collons, cada cosa al seu lloc i temps! Hem preocupa força la tendència que s’ha agafat els últims anys de valorar més les coses foranes que no pas les nostres i de tota la vida, però bé, jo segueixo amb la meva Castanyada, la qual per molt sosa que diguin que pot ser li trobo un sentit prou bonic, és l’època en que totes les coses comencen a apagar-se per tornar més tard i a més un moment per tenir un record pels difunts, per molts temps nous que corrin no fa mal a ningú fer un pensament o un visitat al cementiri als que ja no i són, si més no jo trobo que no està gens malament, ara bé com que el món és boig i encara se’n torna més la gent prefereix fer el que ens venen de fora, però jo seguiré fotent el que voldré i celebraré la castanyada i hem menjaré uns bons panellets, per tant només hem queda dir que alcem un gotet ple de moscatell que ja se sap, el got de comiat és un rèquiem pels difunts!

Nobel

Si que està cardat el món… És el primer que he pensat quan a cal Negre m’han dit que l’Obama havia guanyat el premi Nobel de la pau, es que ningú pensa ja en la pobre mosca que va ser brutalment assassinada per ell! Bromes a part hem sembla força increïble que l’Obama mania hagi arribat a aquests extrems, tampoc és que m’importessin gaire els premis Nobels i fins ara tant me fotia qui el guanyes, fet i fet res canviaria gaire... Es força curiós doncs que el premi el guanyi l’Obama el president d’un país que té més d’un conflicte obert i deu sap quines coses més repartides per tot el món, que ha fet d’especial per guanyar-lo? Serà pels quatre míssils que va retira de davant de Rússia i va dur cap un altre banda o simplement per ser guapo i el primer president negre d’estats units, per la mateixa regla de tres proposo el Millet pel premi Nobel d’Economia o el de Química a “Jesucristnostrusenyor” per convertir l’aigua en vi, realment si el premi Nobel vol agafar una mica de prestigi a casa meva per aquest camí no ho aconseguiran pas i dubto que ho aconsegueixin mai. A per cert si els del comitè que designeu els guanyadors llegiu això siusplau concediu-me algun premi Nobel per rascar-me els collons, estaré molt agraït i a més el penjaré sobre el vàter cap per vall.

Encomana el Català

Aramateix acabo de tornar de la comissaria de la Policia Nacional de renovar el DNI i evidentment no m'han atès en català, és més a la dona que li parlava li costava deu i ajut entendre el que li deia, sobretot els números, crec que com a mínim si estàs treballant a Catalunya hauries d'entendre i parlar el català (entendre'l com a mínim dels mínims), jo si vaig a les Espanyes hem veure obligat a parlar en Castellà perquè allà és l'únic idioma oficial però si jo aquí vull que m'entenguin i hem parlin en Català estic en tot el meu dret ja que és llengua oficial!, aviam si aquesta dona fa el favor i encomana una mica el Català.