Cap d'any

La gent sembla boja, es ben bé que tots som tant macus que esperem a ultima hora a anar a comprar el necessari o ultimar els detalls per dir adéu a l’any com deu mana i entrar a bon peu a l’altre. Tu només voldràs anar a comprar un parell de coses que et falten com una ampolla de cava, el pica pica o simplement el que tens encarregat des de fa dies a la botiga, però per putejarte i seguir l’ambient frenètic te’n trobes uns 5 al teu davant que no han encarregat res i que demanen de tot, fins i tot quedar-se el que has encarregat tu dient del rotllo “no pateixis que si m’ho dones et donaré propina però va ven-m’ho a mi”, i al que no va tard i ja ho té encarregat que li donin pel cul oi?. També avui impera la norma no he vist la senyal de tràfic o si el de davant fa el stop és un capullu, tant li fa si li foten una ostia perquè treu el morru jo pito i ja està, la qüestió és arribar el primer el lloc, no fos cas que féssim tard... No és que odií l’últim dia de l’any però no m’agrada anar frenètic sinó pendreme’l en calma, prou llarg que és, però com dic la gent està atumarpelcul i sembla boja cosa que no m’agrada. El meu consell preneu-vos amb calma l’arribada del nou any i si veieu l’home dels nassos saludeu-lo de part meva que no el veure fins l’any que bé, apa salut, passeu-ho bé i bon cap d’any!

Canvi

Per celebrar aquest any de cop a cop vaig pensar que el blog és mereixia un canvi important si més no a primer cop d’ull, així que me dedicat un altre vegada a remenar el HTML i posar una nova plantilla, les conclusions que ne extret de tot plegat són: M’agrada més aquest look que l’anterior i que no tinc ni puta idea de remenar el HTML, hauré de posar-me fort en la matèria quan tingui temps ja que no pot ser que vagi així de perdut i quan vulgui moure alguna cosa o canviar l’aspecte del blog em costi Déu i ajut i estigui amb els dits creuats aviam que passa, és ben bé que encara sóc força passerell en el tema d’administrar com cal el blog.

Un any de Cop a Cop

Deunidó! El Cop a Cop ja fa un any, ja se sap cop a cop i pas a pas es va avançant, potser semblarà poc però haver-lo mantingut actiu un any encara que sigui amb alts i baixos és una gran satisfacció, quan el vaig començar no sabia gaire bé com anava això dels blogs, ara en se una mica més però hem queda molt per descobrir-ne i a mesura que pugui vull anar aprenent-ne més, per tant això alhora és una declaracions d’intencions de que el cop a cop seguirà actiu, espero que per molts anys pugui estar-ne. També vull aprofitar per dir-vos moltes gracies a tota la gent de bé que de tant en tant treieu el nas per aquí i que de tant en tant comenteu, per cert no patiu que seguiré actualitzant i si puc per l’any vinent espero fer-ho més (això no se pas si ho aconseguiré). Ara ja acabant queda per dir: MOLTES FELICITATS COP A COP

Berga diu Sí

Berga diu Sí, amb un 32,46% de participació i 96,97% dient sí, , realment tinc il•lusió i molta, molta fe en que estem a tocar de la Independència, hem donat una lliçó d’iniciativa als polítics, hem dit que prou, que estem farts de les mateixes histories de sempre, el pas que volem és la independència i quan tinguem el que ens pertoca després ja en parlarem, però com a mínim serà nostre. El dissabte m’ho vaig passar molt bé tant ajudant en les petites coses que estaven en la meva mà com anar al cercavila o simplement passar-me el dia al ball respirant l’ambient. Després de la ressaca democràtica d’ahir avui al matí al arribar a la universitat he comprat el diari per veure resultats i que en deien, pel que he pogut veure el Si a guanyat a arreu i la mitjana de participació a tot Catalunya ha estat d’un 30% (el diari recalcava força que si era molt baixa), per a mi no la trobo gens baixa sinó que els de dalt se n’haurien de preocupar, ja que les altres jornades electorals dels darrers anys no es que siguin per tirar coets de participació... En general des del meu punt de vista estic molt satisfet del 13D, estem pel bon camí i el recorrem a bona ritme!

13D

S’acosta el 13D un dia que pot marcar un abans i un després, la veritat és que l’ambient de que s’acosta la data senyalada és respira fins i tot a baix a Barcelona i l’Autonoma, ja que després de llegir-ne un parell de textos i d’informació per Internet me dit que carai, jo també escriure al bloc sobre el 13D. Personalment tinc ganes de que sigui diumenge, moltes, com he dit pot ser un dia que marqui un abans i un després, no només a Berga sinó a la resta de contrades de Catalunya on també aquell dia es fa el referendum, una cosa és que hi hagi un sentiment de disconformitat respecte la situació política i nacional que tenim, però per a mi és molt diferent que ens aixequem i preguntem a tothom que en pensa, si hem de dir adéu a Espanya i tornar a emprendre un camí que fa anys amb el que especulem però que no agafem. Tant si penses que Si o que No o prefereixes votar en blanc, el que no pots fer és quedar-te a casa, la societat té dret a expressar que en pensa i ara és el moment de fer-ho, considero que ningú ha de ser censurat pel que vulgui votar aquell dia, ja que és més interessant que voti el major número de persones per saber que en pensem de tot plegat. Jo diumenge aniré a votar el Si i sense por, ara només tot depèn de que anem a votar i fer-nos escoltar ven alt i clar dient: Ja en tenim prou! Adéu Espanya, Adéu!

Promocionar

Hi ha moltes maneres de promocianar-se i també moltes coses a promocionar, avui en dia tothom intenta vendre la “moto”, ara entrem en aquesta època de l’any en que tot si val i qui sigui més original sol triomfar més i arrasar el mercat. El motiu d’aquesta entrada és una d’aquestes formes de promoció, exactament la del món dels videojocs, l’altre dia hem van comentar que un popular joc de consola, per tal de mirar de recollir més adeptes havia fet uns 3 curtmetratges que havien penjat al Youtube els quals servien per donar a conèixer aquest joc i de pas introduir a la gent en l’argument d’aquest, no és nou que els arguments dels jocs cada dia són més treballats ja que un argument bo sol ser sinònim d’un bon resultat i de passada pot donar una posterior franquícia cinematogràfica com seria el cas de Tomb Rider o de Prince of Persia, el que no hem pensava però que el llisto pogués arribar a estar tant alt, realment els curtmetratges hem van enganxar i més que jugar-hi m’agradaria seguir-ne l’argument, aquesta manera d’enganxar la gent és de les més originals que he vist en els últims anys, no fem ni primer pel•lícula ni primer el joc, en fem una combinació dels dos. Així doncs sense més preàmbuls us deixo amb Assasin’s Creed, ambientat en la Itàlia del Renaixement en que les ciutats estats i les famílies aristocràtiques residents en aquestes ciutats tenien el poder i decidien el futur polític i territorial de la bota.

El got de comiat un rèquiem pels difunts

M’arriben a dir fa un parell d’anys que hem menjaria els panellets amb la finestra de casa oberta i prendria per foll qui m’ho hagués dit, el temps és boig, cada dia té més raó aquesta frase, però bé ara diuen que vindrà el fred, aviam si es veritat perquè un servidor el prefereix mil cops més que la calor, que faci fred que plogui i que nevi que a mi ja m’està bé. Està clar que l’entrada d’avui va sobre la Castanyada i tots Sants, per molt que la gent pugui dir que és una festa sosa, tant me fot, és el llegat que tenim i prou, el prefereixo mil cops abans que el Hallowen dels collons, que se’l quedin els Ianquis que jo mentrestant hem faré el meu gotet de moscatell i menjaré les meves castanyes acabades de torrar mentre veig com van caient les fulles. Aquesta moda dels d’aquests darreres anys de disfressar-se i mirar de fer por la odio, perquè collons m’hauria de disfressar ara, ja tenim el carnaval per fer-ho collons, cada cosa al seu lloc i temps! Hem preocupa força la tendència que s’ha agafat els últims anys de valorar més les coses foranes que no pas les nostres i de tota la vida, però bé, jo segueixo amb la meva Castanyada, la qual per molt sosa que diguin que pot ser li trobo un sentit prou bonic, és l’època en que totes les coses comencen a apagar-se per tornar més tard i a més un moment per tenir un record pels difunts, per molts temps nous que corrin no fa mal a ningú fer un pensament o un visitat al cementiri als que ja no i són, si més no jo trobo que no està gens malament, ara bé com que el món és boig i encara se’n torna més la gent prefereix fer el que ens venen de fora, però jo seguiré fotent el que voldré i celebraré la castanyada i hem menjaré uns bons panellets, per tant només hem queda dir que alcem un gotet ple de moscatell que ja se sap, el got de comiat és un rèquiem pels difunts!

Seven Deadly Sins

Avui toca una de Música, amb tots vostès la cançó Seven Deadly Sins

Nobel

Si que està cardat el món… És el primer que he pensat quan a cal Negre m’han dit que l’Obama havia guanyat el premi Nobel de la pau, es que ningú pensa ja en la pobre mosca que va ser brutalment assassinada per ell! Bromes a part hem sembla força increïble que l’Obama mania hagi arribat a aquests extrems, tampoc és que m’importessin gaire els premis Nobels i fins ara tant me fotia qui el guanyes, fet i fet res canviaria gaire... Es força curiós doncs que el premi el guanyi l’Obama el president d’un país que té més d’un conflicte obert i deu sap quines coses més repartides per tot el món, que ha fet d’especial per guanyar-lo? Serà pels quatre míssils que va retira de davant de Rússia i va dur cap un altre banda o simplement per ser guapo i el primer president negre d’estats units, per la mateixa regla de tres proposo el Millet pel premi Nobel d’Economia o el de Química a “Jesucristnostrusenyor” per convertir l’aigua en vi, realment si el premi Nobel vol agafar una mica de prestigi a casa meva per aquest camí no ho aconseguiran pas i dubto que ho aconsegueixin mai. A per cert si els del comitè que designeu els guanyadors llegiu això siusplau concediu-me algun premi Nobel per rascar-me els collons, estaré molt agraït i a més el penjaré sobre el vàter cap per vall.

20 anys de camells

Post de rigor amb el vídeo que es va passar al sopar del 20é aniversari de camells, realment els que se’n van encarregar van fer una gran feina, felicitats!

20 anys de Camells from colborreda on Vimeo.

Internet dels coll...

24 dies sense actualitzar, deunidó, però tot té una excusa i explicació lògica, primer de tot a principis de setembre el meu portàtil va anar a prendre bon vent amb barca nova deixant-me més penjat que una llonganissa al rebost, pel que sembla el motiu va ser error del sistema operatiu, doncs quina merda sistema operatiu escolta, no feia ni un any que el tenia i no és que el col•lapses de feina precisament, ara entenc una mica perquè la gent es cagava amb el vista... Després de fer reformatejar el portàtil tenint-lo apunt per baixar a Cerdanyola va i quan arribo aquí al Wifi no li dona la gana d’anar fins avui que després de dos dies de batallar-hi no se perquè, com si es tractes de l’esperit sant baixat del cel a començat a funcionar... T’asseguro jo que això de l’internet va quan li sembla i quan ho necessites més que mai és quan més et donarà pel sac, un exemple: Hora de matrícula virtual 22:00, el Cols engega l’ordinador a l’hora acordada i es troba que la pagina per seleccionar assignatures no es carrega, bueno no passa res, segur que si li dono al botó d’actualitzar pagina és soluciona tot, l’esperança era aquesta però no... Després de canviar d’ordinador i d’anar a un altre indret va deixar-me matricular-me a les 12 de la nit i encara amb certes pegues que ja vaig desistir de solucionar. La conclusió que arribo de tot això és que Internet i l’ordinador són grans invents que han passat a ser de la rutina humana però que quan aquests no els i surt els collons de funcionar no ho faran a més, aquest moment en que no funcionin serà el que més els necessitis per així tocar-te una mica més la moral i llavors s’arreglaran com per art de màgia o en el moment en que ja no et foten cap falta, a més hauràs desistit d’utilitzar-los tot resignant-te a la teva maleïda sort i pensant que una temporada al S.XX no et farà cap mal, però no han de tornar per també espatllar-te aquesta il•lusió... Es ben bé que si aquells dies m’hagués trobat algun d’aquests brillants inventors de tot plegat li hagués fotut una hòstia en mig dels morros i m’hagués posat a trinxar tot aparell electrònic que trobés per davant amb un mall... En el fons suposo que és una relació d’amor-odí...

Festa 20 anys de Camells

Home orquestra

Avui porto un curtmetratge de pixar trobo que tots els treballs que fan són bonisims, bé valoreu vosaltres mateixos

Les llàgrimes de St. Llorenç

Avuí és dia 12 d'Agost, podria ser un dia qualsevol si no fos per l'espectacle que se'ns ofereix a la nit, avui és el punt màxim de les llàgrimes de St. Llorenç o Perseides una pluja d'estels que es pot veure cada any per aquestes dates, últimament m'he aficionat a això dels estels tot i que hem costa molt distingir l'estrella polar i veure les constel·lacions trobo que és molt interessant totes les histories i el rerefons que té aquest món, he tibat una mica del fil de les llàgrimes de St. Llorenç i aquestes són provocades per que la terra cada any per aquestes dates passa per la cua del cometa, el nom popular que se li dona a Catalunya són les llàgrimes de St. Llorenç, aquest sant pel que sembla va morir plorant mentres era cremat en una graella i com que la festivitat és quan hi ha la pluja d'estels es va fer aquesta associació, l'altre nom Perseides bé de que si miréssim al cel i haguesim de fixar un punt d'origen dels estels fugaços aquests vindrien de la constel·lació de Perseu. Avui us convido a que apagueu els llums i mireu al cel, realment un espectacle així val la pena de mirar-se'l!

Pandèmia

Avui per correu m'ha arribat aquest reportatge curt però clar sobre la grip porcina i tot el que s'arriba a amagar rere d'aquesta, trobo que està molt ben aconseguit i en poca estona sintetitza moltissima informació, us recomano de debò que us el mireu!

Fem canvis!

Ja feia dies que l'idea hem rondava pel cap i avui que tenia una temps per fer-ho amb calma he fet un canvi de look al bloc ja que vaig pensar que si l'havia deixat abandonat per un temps bé es mereixia algun canvi visible i important, de moment aquest hem convenç força però no descarto tornar-lo a canviar tard o d'hora, la veritat és que hem pensava que seria més difícil fer-lo però consultant una mica per internet i buscar una nova plantilla m'ha resultat més fàcil del que volia, segurament el que m'emprenya més d'aquest canvi és que surti el on i el comments, aviam si m'hi acabo de batallar per a que surti en català.

House of Fun

Com havia promès toca actualització i avui la farem musicalment amb tot un clàssic, ahir al anar al concert de Guardiola on tocaven Eskac i Mat al final va sonar un clàssic dels clàssics One Step Beyond de Madness, però la carrera musical de Madness no es resumeix en això sinó que ens ha deixat una infinitat de cançons que algun cop o altre haure sentit en alguna banda, avui us deixo amb House of Fun!

Aterrant 2

Ja ho se ja ho se que vaig prometre que intentaria tornar a fer el post setmanal com a mínim però es que l'estiu ja se sap tota cuca viu i costa molt portar una rutina per que ara faig allò i ara això però buenu mica mica i cop a cop aniré recuperant el blog. A més considero que això de no actualitzar el blog m'ha aportat una cosa bona com és haver-me tret la teòrica del cotxe en molt poc temps, realment n'estic molt satisfet per que va ser fer el pensament i mans a la obra, ara només hem faltarà començar a fer les practiques però fins que els de l'autoescola no tornin de vacances no puc començar i es que a l'agost quasi tothom en fa, fins i tot la tele perquè l'altre dia se'm va ocórrer mirar-me TV3 a la tarda i feia l'efecte de que la peli de l'Oest que solen posar a la tarda era una mica més cutrilla de lo normal... Va ja vaig acabant que ja és hora i prometo un altre post la setmana que bé!

Aterrant

Després de començar vacances anant un xic de bòlit i marxar de colònies torno a ser aquí prometen que miraré de tornar el ritme de mínim un post setmanal al blog, ja se que fent una entrada petita és començar amb mal peu la promesa però l'explicació està en que se m'ha muntat un dels juliols dels més ocupats que he tingut en els últims anys i per postres se m'ha ocorregut d'apuntar-me a l'autoescola a les tardes, ja veure'm que en sortirà de tot això esperem que alguna cosa bona!

Llums càmera i acció

Incerta glòria

“Vull que us agradi, si a de ser una carrega en parlem i us faig fer un altre cosa”, això és el que va dir el meu professor el dia que ens va encarregar com a feina de l'assignatura que llegís Incerta Glòria, feia molt de temps que no llegia cap llibre tant llarg, però el llibre va complir la seva funció i al cap de 10 pagines ja estava enganxat. Aquest és divideix en tres parts les quals estan escrites en format diferents: una en diari, l'altre en cartes i l'ultima en memòries/dietari, cadascuna centrada en un dels 4 personatges que desenvolupen la història que està centrada al front d'Aragó durant la guerra civil però mai sense deixar de banda i parlar del que passa a rereguarda, així doncs apartí del front el llibre explica la visió i la vida dels 4 protagonistes del llibre i sempre interaccionant-los duna manera o altra entre ells cosa que fa que el llibre prengui uns girs i doni a lloc a unes situacions força inesperades i interessants, potser al principi costa d'entendre alguna cosa però a mesura que va avançant el llibre vas lligant caps i veus que realment el llibre s'havia guanyat la bona fama que me li donaven abans de començar-lo, realment encara que faci mandra llegir o no s'hi estigui acostumat enganxa. Ara només hem faltarà llegir-me el vent de la nit que seria un llibre en forma d'epíleg que explica la situació que hi ha després de la guerra civil.

Mollerussa Mon Amour!

Era l'ultima visita de l'assignatura de Catalunya Contemporània que hem quedava pendent i la veritat es que hem feia molta mandra, tot i que no havia de conduir ni fer res són prop de dos hores de viatge però el fet de que fos festa major el dissabte passat va acabar d'animar-me per fer camí cap a les terres de ponent. Un cop allà de dret cap el meu objectiu que era l'espai cultural dels canals d'Urgell o popularment dit per allà Museu de l'Aigua, la visita al Museu bé, és molt diferent del típic estereotip de museu amb sales plenes de vitrines i plafons, tot i que no cal anar-hi expressament a veure'l però si estàs per allà el recomano, el preu no es excessiu i el museu ens descobreix la història del ponent català que tendim a tenir oblidat, sobretot hem va impressionar el revulsiu que va suposar el canal d'Urgell, penseu que fins que no el van construir al Pla d'Urgell li deien el Clot del Dimoni (un terra de les més aspres que hi havien, barrejada amb temperatures extremes); un cop sortit del Museu vaig pensar d'anar a treure el cap per la festa major però si hem pensava que trobaria la plaça major plena de gom a gom... Hi havia una cobla tocant sardanes i poca gent pels voltants sembla que no tiba gaire la festa major a la gent de les rodalies i a més com que Mollerussa és més petit que Berga... Un cop dinat i tip tocava treure el cap a l'estany d'Ivars del qual me'n emporto un bon record de la “fauna” típica que és ben bonica i alegra la vista! No se si tardaré a tornar per Lleida i rodalies però puc assegura que Mollerussa és ben bonic i tranquil, ja ho diuen ja Mollerussa, Mollerussa, Mollerussa mon amour!

Soy Leyeda

Pel·lícula que està inspirada amb el llibre obra de Richard Matheson que porta el mateix títol, dic inspirada perquè si aquesta intentava ser una adaptació fidel no se'n van sortir gaire... No miro gaires pel·lícules de terror però aquesta me l'havien recomanat, la historia es centra en que una cura pel càncer a esdevingut un virus que infecta a la població mundial matant a gran part d'aquesta o convertint-la en una especie de vampirs, d'aquesta gran pandèmia n'ha sobreviscut un tinent de les forces armades que resisteix com pot a Nova York i intenta trobar una cura per salvar a la població restant que està infectada, apartí d'aquí veurem com la solitud i l'obsessió per trobar la cura aniran portant al tinent a una busca desesperada. De nota li posaria un 7 perquè no han caigut en el tòpic i típic de fer pel·lícules de por que duren dos hores amb un tiu disparant a tort i dret sense saber perquè ho fa, el problema que li veig es que el final del llibre i el de la pel·lícula són completament diferents i personalment el del llibre li fot mil voltes al de la pel·lícula, tot i això si es té una estona morta un dia no deixa de ser recomanable.

Jo vaig veure el 2 a 6

Després de la ressaca futbolística del dimarts fem un post i com no del partit, tal com diu el títol “jo vaig veure el 2 a 6” (suposo que això d'aquí a uns anys també ho diré als meus nets mentre mirem algun partit del Barça), aquest és un partit que passa a la història de l'esport i del Barça, diria que mai no havia vibrat tant amb un partit! Llàstima que potser passaran anys per tornar-ho a veureu...
L'altre pregunta és si ara hauríem de fer un remake de la cançó de la trinca: “sonaren 6 campanades a la porta del sol, 4 ens les han tornades però encara resten 2 gols...)

Kopa Kumba '09

La Kopa Kumba és una trobada entre tots els monitors dels grups d'Esplais que formen part de la Fundació Mn. Víctor Sallent, aquest any s'ha celebrat a Vilada (cal Tatxero) els dies 25 i 26, el funcionament de la Kopa és molt senzill ja que seria com un cap de setmana d'Esplai/Colònies en que cada grup s'ocupa d'organitzar alguna activitat o tasca del dia. Jo és el primer cop que hi vaig i en trec una molt bona experiència, sobretot pel fet d'intercanviar jocs, danses, manualitats... Entre el que aprés de nou hi ha el danses com l'ulele, el petard, el fantasma, la masovera moderna, jocs com el mocador extra, representar un plat, matar amb noms, el saboteur (de cartes) i també algunes manualitats, per tant valoro amb bona nota la Kopa Kumba, trobades d'aquestes característiques potser fan mandra però després compensen!

Gaudí i com passar a la història

L'altre dia estava a classe de Catalunya contemporània i estàvem parlant de la Dictadura de Primo de Rivera però en un acte d'inspiració desbocada el professor va canviar de tema radicalment i ens va parlar de Gaudí i de com aquest va passar a la història tot pronunciant les següents paraules màgiques:

Professor - “Gaudí a passat a la història per dos coses, per la sagrada família i per la seva halitosis crònica”
Alumne – Com?
Professor – No ho sabeu? Gaudí tenia una halitosis crònica tant forta que l'única dona amb que va estar el va deixar per aquest motiu, ella deia que era insuportable o sigui que imagineu-vos...

En la meva opinió està molt bé passar a la història fent coses a l'engròs però si he de passar-hi per un motiu semblant al que segons el meu professor va fer-ho Gaudí preferiria no passar-hi...

Es ben bé que el món està ple de curiositats...

V de Vendetta

Feia temps que la tenia pendent, me n'havien parlat molt bé i la veritat es que s'ho mereix de les que he vist últimament V de Vendetta s'endú la millor nota de tros. La pel·lícula està ambientada en una Anglaterra d'un futur pròxim en la qual i governa un partit totalitari i feixista amb una mà de ferro implacable, la història comença quan Ivi la protagonista es salta el toc de queda i es atrapada infraganti per uns membres del partit però salvada a temps per un home emmascarat que es fa dir V, el qual està en contra del govern i l'odia profundament, llavors ell comença la seva lluita personal i per la llibertat contra el govern tot agafant com a símbol el dia 5 de novembre ja que a l'any 1605 en aquell mateix va succeir el que es coneix com la “conspiració de la pólvora”, amb aquest dia ell proposar acabar de consumar la conspiració i fer caure el govern tot fent volar pels aires el parlament. En la meva opinió personal és una pel·lícula que no es fa gens feixuga i que deixa anar frases molt reflexives.

“El pueblo no debería temer a sus gobernantes, son los gobernantes los que deberían de temer al pueblo”

Sobre el taló

Es veu una nena entrant a una acadèmia d'angles, es tanca el taló. Títol de la Pel·lícula? “Staal Words”

M'he l'han explicat avui i he d'admetre que he rigut molt, és atzelent i no me pogut estar de compartir-lo.

Viure

Feia molt temps que no l'escoltava i quan va sonar ahir a la nit al negre hem va fer vibrar. Gran cançó amb gran raó: Viure, viure, jo viuré, viure amb un somriure...

Aníbal, el pitjor enemic de Roma

Avui al tenir una hora i mitja entre classe i classe per aprofitar el temps e anat a la tercera planta de la biblioteca d'humanitats on hi ha tot de material audiovisual en VHS i DVD, buscant buscant primer he pensat en mirar-me una pel·lícula de Kung-fu que estava en corea i que era de l'època VHS (la veritat m'ha temptat XD), però n'he trobat un altre que semblava prou entretinguda “Anníbal, el peor enemigo de roma” i que a més m'ajudaria a complementar la informació sobre la segona guerra púnica (Roma VS Cartago), aquesta pel·lícula es basa sobre la figura d'Aníbal Barca l'heroi cartaginès que va aconseguir fer tremolar tot el gran imperi roma arribant a les mateixes portes de la seva capital, la pel·lícula narra les conspiracions polítiques dels dos bàndols i el desenvolupament militar de la guerra des del seu principi fins a la capitulació dels Cartaginesos, realment Roma va estar de molta sort ja que després de la gran victòria que va aconseguir Aníbal a la Batalla de Cannes (Itàlia) es va veure contra l'espasa i la paret, qualsevol pas en fals hagués suposat la seva capitulació i posterior derrota. Tot i que la pel·lícula al principi m'ha semblat que seria més de sang i fetge que no pas d'història, m'ha agradat, han sabut barrejar una mica d'acció amb un documental força ben realitzat i explicat (suposo que combinant aquests factors s'atrau a més sectors del públic), la part però que m'ha impressionat més és la travessa dels Alps en ple hivern que va fer l'exercit cartaginès amb Aníbal al capdavant, per fer això en ple hivern i a l'època realment s'havien de tenir ben posats.

La Fira d'Abril?

Avui a classe he quedat ven parat amb la següent frase: “Va ser un català el que va començar la feria d'abril i a més va ser un Bonaplata!”, al sentir-ho m'he quedat ben parat i he tibat del fil, resulta que és veritat, va ser un català el que va començar la que ara és la famosa feria d'Abril, exactament va ser Narcís Bonaplata que va anar cap a Andalusia a intentar implantar la revolució industrial i modernitzacions que la seva família ja havia fet a Catalunya, dins d'aquest intent va voler crear una fira per afavorir aquest intent d'industrialització Andalusa, així el dia 25 d'Agost de l'any 1846 Bonaplata juntament amb Jose María de Ybarra (Basc) van redactar la proposta de fira que després d'uns quants estires i arronses es va autoritzar que es celebres la fira durant tres dies d'Abril (19, 20 i 21), després d'això la fira cada cop va tenir més èxit, va anar creixent de volum i espai de temps en que es celebrava, pel que podem veure actualment però l'intent d'industrialització den Bonaplata va ser un fracàs ja que a Andalusia mai hi ha agut una industria forta, però la “seva fira” va ser tot un èxit i s'ha convertit una tradició molt apreciada pels habitants d'Andalusia. La veritat es que sorprèn que l'inventor en fos un català, és ben veritat que allà on vagis sempre i torbaràs un català!

Encomana el Català

Aramateix acabo de tornar de la comissaria de la Policia Nacional de renovar el DNI i evidentment no m'han atès en català, és més a la dona que li parlava li costava deu i ajut entendre el que li deia, sobretot els números, crec que com a mínim si estàs treballant a Catalunya hauries d'entendre i parlar el català (entendre'l com a mínim dels mínims), jo si vaig a les Espanyes hem veure obligat a parlar en Castellà perquè allà és l'únic idioma oficial però si jo aquí vull que m'entenguin i hem parlin en Català estic en tot el meu dret ja que és llengua oficial!, aviam si aquesta dona fa el favor i encomana una mica el Català.

Visita a Tarragona

Per tenir dret a examen i poder aprovar la assignatura de Catalunya Contemporània el professor ens va posar 2 condicions: Anar a visitar tres llocs de Catalunya (Tarragona, Mollerussa i Cercs) i Llegir Incerta Glòria. Avui com que no tenia res a fer e anat fins a Tarragona, per fer-ho he hagut d'anar fins a Sans i agafar el Catalunya Express, aquest tren quan ha arribat per fora fotia una pinta de tronat que no m'ho podia creure però un cop a dins sorpresa!, era nou de trinca amb butaques esponjoses (no havia anat mai tant còmode amb Renfe), al cap d'una hora arribo i enfilo carrer del toro amunt per anar a petar a la rambla nova on de casualitat resulta que avui es feia mercat i per tant he començat la visita pel mercat setmanal i els edificis del seu voltant, després d'acabar-me el mercat li ha tocat el torn a la casa/museu Castellarnau amb aquesta e flipat força ja que mira que havia vist cases ricaxones i grans però aquesta es el colmu, fins i tot al lavabo i avien pintats frescos al sostre (suposo per allò de no avorrir-se mentre un i caga...), sortint de la casa ja era hora de dinar i ho he fet en una taverna ben acollidora que quedava prop de la plaça major on hi ha l'ajuntament (hem penso que es tres cops més gran que el de Berga, com a mínim pel que he vist de façana). A la tarda en ben dinat e anat a veure l'edifici de la Universitat de Tarragona, el local del la Colla Jove de Castellers i també e tornat a donar el vol per les rambles on m'he trobat una manada de nens uniformats que anava cap a un cole de monges (pensava que això dels uniformes s'havia extingit), però gràcies a ells he trobat un edifici del S.XX també força curiós... La visita en definitiva a estat molt bé però hauria d'haver-me endut el banyador per fer una remullada a la platja ja que tot el dia a fotut una calor de Cal Déu!

Ara ja només queden dos objectius per visitar: Mollerussa i Cercs.

PD: Algú hem vol acompanyar a la meva pròxima visita :p hehehe

Donar Sang

Ja feia temps que la idea m'havia ballat pel cap però al ser menor fins aquest darrer desembre mai havia pogut donar sang, aquesta setmana a la facultat se'ns brindava l'oportunitat de que ho féssim i no m'ho he pensat dues vegades, he aprofitat avui que entre classe i classe tenia una horeta lliure per anar-hi i donar la meva sang. Primer m'han donat un full de dades personals, un cop omplert el full m'han fet amb un moment un xequeu bàsic (sucre, pressió, pols) i ven aviat ja m'han arriat cap a treure'm la sang, la veritat es que la cosa ha anat molt més ràpid el que hem pensava, una punxadeta semblant a la dels anàlisis i apa a omplir la bossa que no ha tardat a estar plena ni uns 5 minuts, el que han tardat més es a fer-me a aixecar perquè segons m'ha dit la infermera si ho feia de cop hem podia marejar (en aquest moment me acollonit quan m'ho ha dit perquè hi havia una noia que li ha vingut una baixada de tensió), per ultim m'han fet anar cap a un altre banda per a que esmorzes alguna cosa i begues un parell de sucs. Aquesta experiència realment la valoro bé ja que no costa res fer-ho i saps que estàs ajudant gent, mai se sap quan pots ser tu el que necessiti sang o algun familiar, per tant puc assegurar que sempre que en torni a tenir la possibilitat tornaré a donar sang i us esperono a que també ho feu vosaltres que no costa res donar la vostre sang!

Jubilació anticipada per un dia

Diuen que la joventut és la millor època de la vida, però si la meva jubilació es tal com la que he viscut per un dia tampoc estarà tant malament.....

La dansa del sabre 1.2

Per acabar-ho d'adobar doble post amb aquest acudit del “faro”

La dansa del sabre

Reactivem el bloc, després això si d'un temps d'exàmens, jubilar-me per un dia i anar a plantar cara amb l'exercit carlí als liberals tot llençant bombes de farina. Es ben bé que també trio un dia en que sempre mengem el cop d'estat, pels que com jo varem néixer després no ens fa ni fu ni fa, però si ho rumio bé i fos una persona que esta passejant per valència i veig tancs corrents pel carrer realment hem preocuparia, de l'intent de cop d'estat ne sentit moltes opinions i ne vist uns quants documentals, exactament l'ultim documental que vaig veure va ser l'informe semanal que es va fer just una setmana després de l'intent de cop d'estat que si més no és curiós veure aquest document gràfic que opina i investiga sobre el cop d'estat quan els records encara estaven frescos. També cal considerar que aquest cop d'estat té peculiaritats com ser l'únic que té material visuals molt complerts del que va passar i que molts dels implicats no varen ser castigats o van rebre penes ben minses que ni van complir. El documental que us adjunto amb el post es titula “El 23F viscut des de fora” i va ser emes per tv3 deu fer un parell d'anys, aquest recull informació de l'intent de cop d'estat des d'un punt de vista més o menys centrat a Catalunya tot entrevistant la gent que ho va viure, el document també recull curiositats com l'apagada de llum al palau de la generalitat, l'entrevista d'aquell mateix dia de Jordi Pujol amb el capita general de Catalunya o de com la gent demanava armes...

Per anar tirant

Estic d'exàmens .stop.
Us deixo entretinguts amb això per un temps .stop.
Adéusiau .stop.

Mal d'Almansa

Nou videoclip d'Aramteix i tot amb paisatges d'aquí Bega i rodalies, els llocs que hi surten són força populars i coneguts: Super Pedret, Gasolinera de la Plana, la Caixa que està al vall, Queralt i el Carrer entre Plaça st.Joan i Plaça de les Fonts.

Resistència

Ja havia vist algun tràiler d'aquesta pel·lícula per la tele, acabar anant a veure aquesta però va ser pel més pur atzar, ja que hi havia 11 pel·lícules diferents per triar i al principi no sabíem quina anar a veure.

Resistència és una pel·lícula basada en fets reals, la història comença a l'any 1941 en plena guerra mundial quan en un poblet de Bielorússia arriben els esquadrons de la mort i les S.S nazis per a deportar qualsevol Jueu que trobin, però tres germans escapen d'aquesta mort segura i es refugien als boscos dels volta'ns que coneixen des de la seva infància. Apartí d'aquí més gent s'amagara al bosc amb ells per tal d'escapar dels Nazis fins al punt que arriba a ser una comunitat Jueva sencera la que viu amagada al bosc, aquesta comunitat s'haurà d'enfrontar al perill constant de ser descoberts pels nazis.

Realment hem va agradar tot i que potser és una pel·lícula força dura en alguns aspectes, però la recomano, si algú no sap que anar a veure que compri una entrada al cine per aquesta.

I tu què vols?

Feia dies que tenia ganes de remenar l'html per mirar de penjar un vídeo, m'ha resultat més fàcil del que hem pensava i així podré incorporar una nova eina per fer posts al blog, així doncs us deixo amb aquest videoclip d'Aramateix: I tu què vols?, al principi la cançó no hem va fer gaire el pes, però a mesura que la vaig anar sentit hem va anar agradant cada cop més, això si, no és pas la millor d'Aramateix ja que al haver sortit també el cd 300 Anys hi ha molt per escollir.

Tornem a la rutina

Ara feia dies que no actualitzava tot i que hem vaig fer el propòsit de mirar de fer-ho sovint, però suposo que la mandra de les vacances i la patacada de baixar al món real m'han fet descuidar-me'n.

Doncs bé part d'aquesta patacada és la tornada a la facultat, quan vaig arribar tot estava net com una patena, havien pintat i la ocupació havia desaparegut com si mai hagués existit, bé això ultim no és veritat la ocupació ha marxat i al seu darrere han vingut uns vigilants molt grans i “simpàtics” que ara vetllen per la facultat i per Renfe, però bé aquests rai no hem preocupen gaire, el que hem va preocupar més quan vaig xerrar amb els companys i ningú s'havia quan faríem exàmens ni s'hi recuperaríem temari d'alguna manera, llavors si que hem va caure el món a sobre pensant en la mà de temari sense explicar i entregues sense data que tenia per endavant, per sort entre el dijous de la setmana passada i avui els professors més un correu que vaig rebre han aclarit els nostres dubtes existencials i ordenat el nostre calendari, total que allarguem el semestre a canvi de penjar el que seria la setmana blanca per preparar els exàmens i comencem aquests el dia 2 de febrer acabant-los el 20 abans de carnestoltes (ue!).

I ara paro de teclejar això i me'n torno amb els menhirs que en tinc un de no tan petito per ficar dins d'un treball.

Un Senyor Regal: L'Oca del Cols

Gràcies!