Mollerussa Mon Amour!

Era l'ultima visita de l'assignatura de Catalunya Contemporània que hem quedava pendent i la veritat es que hem feia molta mandra, tot i que no havia de conduir ni fer res són prop de dos hores de viatge però el fet de que fos festa major el dissabte passat va acabar d'animar-me per fer camí cap a les terres de ponent. Un cop allà de dret cap el meu objectiu que era l'espai cultural dels canals d'Urgell o popularment dit per allà Museu de l'Aigua, la visita al Museu bé, és molt diferent del típic estereotip de museu amb sales plenes de vitrines i plafons, tot i que no cal anar-hi expressament a veure'l però si estàs per allà el recomano, el preu no es excessiu i el museu ens descobreix la història del ponent català que tendim a tenir oblidat, sobretot hem va impressionar el revulsiu que va suposar el canal d'Urgell, penseu que fins que no el van construir al Pla d'Urgell li deien el Clot del Dimoni (un terra de les més aspres que hi havien, barrejada amb temperatures extremes); un cop sortit del Museu vaig pensar d'anar a treure el cap per la festa major però si hem pensava que trobaria la plaça major plena de gom a gom... Hi havia una cobla tocant sardanes i poca gent pels voltants sembla que no tiba gaire la festa major a la gent de les rodalies i a més com que Mollerussa és més petit que Berga... Un cop dinat i tip tocava treure el cap a l'estany d'Ivars del qual me'n emporto un bon record de la “fauna” típica que és ben bonica i alegra la vista! No se si tardaré a tornar per Lleida i rodalies però puc assegura que Mollerussa és ben bonic i tranquil, ja ho diuen ja Mollerussa, Mollerussa, Mollerussa mon amour!

Soy Leyeda

Pel·lícula que està inspirada amb el llibre obra de Richard Matheson que porta el mateix títol, dic inspirada perquè si aquesta intentava ser una adaptació fidel no se'n van sortir gaire... No miro gaires pel·lícules de terror però aquesta me l'havien recomanat, la historia es centra en que una cura pel càncer a esdevingut un virus que infecta a la població mundial matant a gran part d'aquesta o convertint-la en una especie de vampirs, d'aquesta gran pandèmia n'ha sobreviscut un tinent de les forces armades que resisteix com pot a Nova York i intenta trobar una cura per salvar a la població restant que està infectada, apartí d'aquí veurem com la solitud i l'obsessió per trobar la cura aniran portant al tinent a una busca desesperada. De nota li posaria un 7 perquè no han caigut en el tòpic i típic de fer pel·lícules de por que duren dos hores amb un tiu disparant a tort i dret sense saber perquè ho fa, el problema que li veig es que el final del llibre i el de la pel·lícula són completament diferents i personalment el del llibre li fot mil voltes al de la pel·lícula, tot i això si es té una estona morta un dia no deixa de ser recomanable.

Jo vaig veure el 2 a 6

Després de la ressaca futbolística del dimarts fem un post i com no del partit, tal com diu el títol “jo vaig veure el 2 a 6” (suposo que això d'aquí a uns anys també ho diré als meus nets mentre mirem algun partit del Barça), aquest és un partit que passa a la història de l'esport i del Barça, diria que mai no havia vibrat tant amb un partit! Llàstima que potser passaran anys per tornar-ho a veureu...
L'altre pregunta és si ara hauríem de fer un remake de la cançó de la trinca: “sonaren 6 campanades a la porta del sol, 4 ens les han tornades però encara resten 2 gols...)