7 d’abril del 2010

Fúria de Titans

En principi no era la que volia anar veure però per horaris vaig acabar veient Fúria de Titans, es podia veure en 3D o Normal, tant per tant vaig anar a veure-la en 3D, era la primera pel•lícula que veia en 3D al cine.
Fúria de Titans és un remake de la pel•lícula que porta el mateix títol feta al 1981, tot i que no he vist la versió original em suposo que tècnicament li deu donar mil voltes el remake. El títol enganya, la pel•lícula no tracta sobre els Titans sinó que es basa en el mite del semidéu Perseu (fill de Zeus) el qual va a la cerca de Medusa i la seva posterior lluita amb el monstre marí Kraken.
La pel•licula em va agradar però tampoc és una obre mestre, si li hagués de possar nota s’enduria un 7. Pel que fa a la versió 3D si podeu triar us recomano que no la veieu en aquest format, el motiu pel que ho dic és perquè no té un 3D molt espectacular, està bé però la pel•lícula en un principi no es va fer per passar-la en aquest format i per tant no està gaire treballada en aquest aspecte, el 3D es va fer després al veure que podia tenir un bon rendiment a taquilla, per tant encara que el 3D fa que els efectes especials i certes escenes siguin més espectaculars. Personalment no tornaria a pagar per veure-la en aquest format, jo la veuria en el format de tota la vida, tot i així és una pel•lícula prou recomanable per passar una tarda.

3 d’abril del 2010

Brams a St. Llorenç

Tot i ser lluny en tenia ganes, i realment no van decepcionar, van tocar quasi unes tres hores seguides tot i que es van deixar algunes clàssiques però tot no es pot tenir, realment si tinc l’oportunitat d’anar a un altre concert a apart del de barraques hi aniré. Pels que encara no hagueu pogut anar a cap concert una cançó per anar fent boca, era una de les que em pensava que no tocarien...

4 de març del 2010

La bèstia de Gévaudan

La veritat és que no recordo ben bé quan va ser, però si fa no fot juraria que va ser a finals de l’estiu passat quan la regió més cap al sud de Catalunya, per allà pel Massís dels Ports van trobar una fera ferotge de les que feia anys i panys que no es veien, segons la gent una lleona que al final va resultar no ser una lleona sinó un gossot molt gros. Direu, molt bé, a bones hores vens tu amb la lleona/gos, però tot té un perquè, en aquell moment no vaig donar-hi gaire importància excepte per una cosa, aquella història em sonava, no sàvia de que però em sonava. Vet aquí que decidit vaig estirar el fil i vaig topar amb el que volia, el que jo buscava era la bèstia de Gévaudan.

Gévaudan era un regió situada cap al límit del Rosselló amb la França central, la regió era normal, tot esdevenia el seu curs tranquil•lament però cap al 1764 per aquelles terres aparegué una bèstia. El problema però era que la fera atacava a la gent, els assassinava i devorava amb una enorme violència causant autèntic terror a les seves víctimes, els pocs supervivents a la bèstia la descrivien com una cosa mai vista, deien que tenia retirada a un llop grandiós, massa gran per ser un llop, a més tenia el pelatge roig com la sang, una cresta al llom i ratlles negres a les seves potes posteriors.

Els atacs varen començar a l’estiu de 1764 i anaren en augment a l’hivern, no es va tardar en oferir una recompensa i molts caçadors atrets van anar a provar sort, trobaven petjades enormes però per molts intents aconseguien caçar-la, es va arribar a dir que les bales rebotaven, el mite va anar creixent i la població cada cop estava més aterroritzada, començaven a dir que era una criatura enviada des del mateix avern.

L’assumpte començava a ser un problema greu, va adquirir tal magnitud que en poc temps ja era un problema d’estat per a Lluís XV, de manera que el propi rei fart va enviar un cos de cavalleria per posar fi a la bèstia i al problema, la van trobar i la van intentar caçar però també va ser inútil, un dels testimonis del cos de cavalleria va dir que la bèstia era tant gran com un cavall i que per molt que li disparaven no li feien ni una rascada. Amb això la població encara es va posar més nerviosa esclatant la revolta, es va començar a acusar els gitanos de ser ells els que havien portat aquella bèstia i fins i tot es va acusar a veïns de ser homes llop, per la seva banda l’església també i anava fotent cullerada.

Sembla que la bèstia va ser abatuda al 1767 quan es va caçar un llop de magnituds descomunals, el mite diu que els caçadors van haver d’utilitzar bales de plata beneïdes. Sembla que el seu esquelet va ser dut al rei i que durant molts anys l’esquelet de la bèstia va estar exposat fins a la seva desaparició.

Hi ha diverses teories sobre la bèstia de Gévadaun però personalment crec que seria un cas molt semblant al de la lleona, el boca a boca hauria anat fent gran la bola fins a l’extrem de catalogar-la de bèstia infernal, cal pensar també que aquells eren altres temps i de gent més creient. Qui sap, potser algun dia apareix algun animalot ben estrany pel Berguedà i tenim nou tema de conversa de cafè...