Geocaching

Feia temps que l’idea em rondava pel cap: provar de fer Geochaching. Com que aquesta setmana tenia molt temps lliure m’he decidit a provar-ho.
Pel qui no sàpiga que és el Geocaching podríem dir que és el joc de “buscar el tresor”. Es tracta de buscar un objecte que està amagat en alguna zona, per trobar-lo només se’ns proporciona les coordenades del lloc on és. Per a fer el geocaching cal un GPS o per contra un mòbil amb connexió a Internet per tibar de google maps o altres... També és pot tibar de mapa marcant-t’hi abans les coordenades (a mi aquest sistema m’ha funcionat).
A la web oficial http://www.geocaching.com/, es poden buscar tots els geocachings propers a la teva zona (al bergudà n’hi ha molts), per saber les coordenades exactes només t’has de registrar (és gratuït), estar registrat també serveix per deixar constància de que l’has trobat, del que hi havia a dins...
Jo he començat l’experiència fent el geocaching de “la petita”, aquest tal i com diu el nom es troba a la serra de la petita, molt a prop de la torre de la petita o “castell del moro”. He estat una estona furgant amagatalls fins que finalment he trobat el catxé, realment hi he passat una molt bona estona, de ben segur que la repeteixo.
Les úniques pegues que hi trobo són que la web té molts continguts en anglès, si ets un garrulu com jo i et costa l’anglès et passes una estona per entendre certes coses i explicacions sobre el geocaching. L’altre pega és que si vols anar sobre segur has de tenir un GPS, però com ja he dit també pots tibar de mòbil i mapa, només cal mirar-s’ho bé abans.

El Hundimiento

La pel•lícula ens situa a l’abril de 1945, els soviètics estan a les portes del Berlin i comença la batalla als carrers de la capital Alemanya. Mentrestant Hitler i el seu cercle de confiança s’atrinxera al bunker. Hitler es nega a capitular, alhora altres sectors del nacionalsocialisme pensen que tot s’ha acabat, uns marxen de Berlín, d’altres demanen al Fürer que es rendeixi... S’acosta el final del 3r Reich.

Així doncs, l’argument de la pel•lícula es centra en els últims dies del Fürer i el seu cercle de confiança al bunker. Es mostra un Fürer molt desquiciat per la pressió de la guerra, amb deliris de que encara pot guanyar la guerra, de que el Reich ressorgirà de les cendres. La pel•lícula però no només es centra en la figura del Fürer, també ens mostra la fidelitat de Göbbels (Ministre de propaganda) fins al final, de com pateix la guerra la població, la repressió interna per als qui volen rendir-se i com els nens lluiten a falta de soldats...

En definitiva només puc dir que és una pel•lícula molt recomanable, ben aconseguida i que no es fa pesada. Si no l’heu vist us l’aconsello.

Pastorets 2010-11

Ja anava tocant actualitzar i crec que l’actualització només pot ser dels pastorets.

Des de finals d’octubre ja es va posar mans a la obra per tenir-ho tot apunt per al Nadal. Personalment aquest any se’m presentava un repte, el de fer de Garrofa. Des de l’estiu que fullejava el paper i m’ho mirava. Amb tot plegat sense adonar-me’n ja em vaig trobar al dia 8 en que havia de fer de Garrofa per primer cop. Com diria en el video “content i molt nerviós”, en tenia ganes, moltes ganes, però també estava molt nerviós i quan vaig sortir encara me ni vaig posar més (ho haig de reconèixer). Malgrat els nervis haig de dir que m’ho vaig passar com les cabres, ho vaig disfrutar moltíssim i era una de les coses que més desitjava.
Tot i estar-ne molt content crec que encara em queda molt per aprendre i molt per polir.

Fer pastorets o anar-hi és un altre manera de fer el Nadal, des que en faig o hi vaig a donar un cop de mà no tinc temps per avorrir-me i això és el que més m’agrada. Per això i per molt més, ja vull que sigui l’octubre de l’any que ve i que tornin a començar els assajos!