La bèstia de Gévaudan

La veritat és que no recordo ben bé quan va ser, però si fa no fot juraria que va ser a finals de l’estiu passat quan la regió més cap al sud de Catalunya, per allà pel Massís dels Ports van trobar una fera ferotge de les que feia anys i panys que no es veien, segons la gent una lleona que al final va resultar no ser una lleona sinó un gossot molt gros. Direu, molt bé, a bones hores vens tu amb la lleona/gos, però tot té un perquè, en aquell moment no vaig donar-hi gaire importància excepte per una cosa, aquella història em sonava, no sàvia de que però em sonava. Vet aquí que decidit vaig estirar el fil i vaig topar amb el que volia, el que jo buscava era la bèstia de Gévaudan.

Gévaudan era un regió situada cap al límit del Rosselló amb la França central, la regió era normal, tot esdevenia el seu curs tranquil•lament però cap al 1764 per aquelles terres aparegué una bèstia. El problema però era que la fera atacava a la gent, els assassinava i devorava amb una enorme violència causant autèntic terror a les seves víctimes, els pocs supervivents a la bèstia la descrivien com una cosa mai vista, deien que tenia retirada a un llop grandiós, massa gran per ser un llop, a més tenia el pelatge roig com la sang, una cresta al llom i ratlles negres a les seves potes posteriors.

Els atacs varen començar a l’estiu de 1764 i anaren en augment a l’hivern, no es va tardar en oferir una recompensa i molts caçadors atrets van anar a provar sort, trobaven petjades enormes però per molts intents aconseguien caçar-la, es va arribar a dir que les bales rebotaven, el mite va anar creixent i la població cada cop estava més aterroritzada, començaven a dir que era una criatura enviada des del mateix avern.

L’assumpte començava a ser un problema greu, va adquirir tal magnitud que en poc temps ja era un problema d’estat per a Lluís XV, de manera que el propi rei fart va enviar un cos de cavalleria per posar fi a la bèstia i al problema, la van trobar i la van intentar caçar però també va ser inútil, un dels testimonis del cos de cavalleria va dir que la bèstia era tant gran com un cavall i que per molt que li disparaven no li feien ni una rascada. Amb això la població encara es va posar més nerviosa esclatant la revolta, es va començar a acusar els gitanos de ser ells els que havien portat aquella bèstia i fins i tot es va acusar a veïns de ser homes llop, per la seva banda l’església també i anava fotent cullerada.

Sembla que la bèstia va ser abatuda al 1767 quan es va caçar un llop de magnituds descomunals, el mite diu que els caçadors van haver d’utilitzar bales de plata beneïdes. Sembla que el seu esquelet va ser dut al rei i que durant molts anys l’esquelet de la bèstia va estar exposat fins a la seva desaparició.

Hi ha diverses teories sobre la bèstia de Gévadaun però personalment crec que seria un cas molt semblant al de la lleona, el boca a boca hauria anat fent gran la bola fins a l’extrem de catalogar-la de bèstia infernal, cal pensar també que aquells eren altres temps i de gent més creient. Qui sap, potser algun dia apareix algun animalot ben estrany pel Berguedà i tenim nou tema de conversa de cafè...

Els aneguets quan surten de casa…

Trempera Bergistana

Som a l’any 50 abans de crist. Tota Catalunya és ocupada pels Romans... Tota? No! Un llogaret del Pre-pirineu habitat per Bergistans indomables rebutja una vegada i un altre ferotgement l’invasor . I és que Catalunya era veïna dels irreductibles Gals, érem Ibers, érem Bergistnas. Realment fa gràcia pensar que els Berguedans ja érem per aquestes contrades al S.III a.C. però poso molt en dubte que quedi algun descendent directe d’aquella gent (som ben parits però no tant).

Alguna vegada o altre em sentit a parlar dels Bergistans, alguna llegenda o batalleta, que si varem resistir els romans, que si vem dur de corcoll al Cèsar, però que hi ha de veritat i que en sabem dels nostres avantpassats del Berguedà. Bé, per començar cal dir que a Catalunya no li deien així (tardarà molt més a dir-se per aquest nom), se’n deia Hispania (terra de conills), i el territori estava poblat per tribus d’Ibers com els Ceretans, Lacetans, Cassetans o els Bergistans. Els Bergistans que serien per dir-ho d’una manera els nostres parents territorials es situarien evidentment a la zona del Berguedà (brillant deducció...) i la capital seria un poblat anomenat “Bergium Castrum” que situaríem al lloc de l’actual Berga.

Ara estem situats però tenim un problema gros, no hi ha dades arqueològiques, jo mai he sentit que a Berga hi hagués tal poblat Iber... Tot el que sabem és apartir de textos Romans, sobretot d’un tal “Titus Livi”. Per tant el poc que se jo ho se per aquesta font... Els Bergistans serien tan ben parits que segons els textos tindríem fins i tot una espècie de rei “Princaps Bergitanus”, una autèntica elit política-social i una organització política força avançada per l’època i el territori, a més Berga en teoria seria una ciutat fortificada amb punts de guàrdia pels voltants.

Els Bergistans podríem haver passat sense ànsia ni pena com molts altres pobles Ibèrics i haver-nos perdut a la memòria del temps, però com és que són coneguts? Això és perquè varen repartir llenya i rebre garrotades (la manera més fàcil de passar a la Història), això no ho varen fer pas en conflictes menors sinó en la Segona guerra Púnica (enfrontament Roma – Cartago, les dues potències més grans del moment en pugna pel mediterrani) i en varies revoltes. Aquí és on jo somiatruites em vaig fer il•lusions pensant que varem contenir l’invasor i que érem igualets als irreductibles Gals, però resulta que no som iguals, d’entrada varem pactar amb els Romans per contenir l’avenç dels Cartaginesos cap a Itàlia, així sembla que Anníbal el pitjor enèmic de Roma va passar per terres berguedanes i va derrotar als Bergistants. Després els Bergistans seguiran els vents que bufen per no sortir-ne escaldats.

Després de la segona guerra púnica tenim la Campanya del Cònsol Cató 197-195 a.C., aquest és el segon i últim fet que conec en que els Bergistans tenen presencia, per començar, que Roma enviés un Cònsol a pacificar un territori volia dir que la cosa era seriosa (un Cònsol era un dels càrrecs més alts del senat Romà). Sembla que començaria una revolta Iber General a l’interior d’Hispania i s’estendria fins al nostre territori, però llavors arribaria el Cònsol Cató que pacificaria tota la zona Catalana. Un cop Cató creu que la cosa ja està llesta a Catalunya marxa cap al Sud a derrotar la resta de revoltats, quan fa això els Bergistans és revolten sols, Cató tornarà cap al Nord i els derrota. Després torna a Tarraco però un cop i arriba els Bergistans s’han tornat a revoltar, aquest cop Cató no serà tant indulgent, esclafa els Bergistans i ven la meitat de la població com esclaus. Apartir d’aquí els Bergistans s’aniran diluint en la Romanització donant més tard lloc a una part del que serà el futur poble Català.

Això només és una explicació molt lleugera dels Bergistans, a més segurament hi ha molt per descobrir. Jo confesso que realment em vaig emocionar amb els Bergistans, vaig pensar cullons que ben parits que érem! A més té un aire de irreductibles gals tal com si l’Astèrix i l’Obèlix haguessin terroritzat els senglars del Berguedà i no pas els de la Gal•lia!