El Hundimiento

La pel•lícula ens situa a l’abril de 1945, els soviètics estan a les portes del Berlin i comença la batalla als carrers de la capital Alemanya. Mentrestant Hitler i el seu cercle de confiança s’atrinxera al bunker. Hitler es nega a capitular, alhora altres sectors del nacionalsocialisme pensen que tot s’ha acabat, uns marxen de Berlín, d’altres demanen al Fürer que es rendeixi... S’acosta el final del 3r Reich.

Així doncs, l’argument de la pel•lícula es centra en els últims dies del Fürer i el seu cercle de confiança al bunker. Es mostra un Fürer molt desquiciat per la pressió de la guerra, amb deliris de que encara pot guanyar la guerra, de que el Reich ressorgirà de les cendres. La pel•lícula però no només es centra en la figura del Fürer, també ens mostra la fidelitat de Göbbels (Ministre de propaganda) fins al final, de com pateix la guerra la població, la repressió interna per als qui volen rendir-se i com els nens lluiten a falta de soldats...

En definitiva només puc dir que és una pel•lícula molt recomanable, ben aconseguida i que no es fa pesada. Si no l’heu vist us l’aconsello.

Pastorets 2010-11

Ja anava tocant actualitzar i crec que l’actualització només pot ser dels pastorets.

Des de finals d’octubre ja es va posar mans a la obra per tenir-ho tot apunt per al Nadal. Personalment aquest any se’m presentava un repte, el de fer de Garrofa. Des de l’estiu que fullejava el paper i m’ho mirava. Amb tot plegat sense adonar-me’n ja em vaig trobar al dia 8 en que havia de fer de Garrofa per primer cop. Com diria en el video “content i molt nerviós”, en tenia ganes, moltes ganes, però també estava molt nerviós i quan vaig sortir encara me ni vaig posar més (ho haig de reconèixer). Malgrat els nervis haig de dir que m’ho vaig passar com les cabres, ho vaig disfrutar moltíssim i era una de les coses que més desitjava.
Tot i estar-ne molt content crec que encara em queda molt per aprendre i molt per polir.

Fer pastorets o anar-hi és un altre manera de fer el Nadal, des que en faig o hi vaig a donar un cop de mà no tinc temps per avorrir-me i això és el que més m’agrada. Per això i per molt més, ja vull que sigui l’octubre de l’any que ve i que tornin a començar els assajos!