Promocionar

Hi ha moltes maneres de promocianar-se i també moltes coses a promocionar, avui en dia tothom intenta vendre la “moto”, ara entrem en aquesta època de l’any en que tot si val i qui sigui més original sol triomfar més i arrasar el mercat. El motiu d’aquesta entrada és una d’aquestes formes de promoció, exactament la del món dels videojocs, l’altre dia hem van comentar que un popular joc de consola, per tal de mirar de recollir més adeptes havia fet uns 3 curtmetratges que havien penjat al Youtube els quals servien per donar a conèixer aquest joc i de pas introduir a la gent en l’argument d’aquest, no és nou que els arguments dels jocs cada dia són més treballats ja que un argument bo sol ser sinònim d’un bon resultat i de passada pot donar una posterior franquícia cinematogràfica com seria el cas de Tomb Rider o de Prince of Persia, el que no hem pensava però que el llisto pogués arribar a estar tant alt, realment els curtmetratges hem van enganxar i més que jugar-hi m’agradaria seguir-ne l’argument, aquesta manera d’enganxar la gent és de les més originals que he vist en els últims anys, no fem ni primer pel•lícula ni primer el joc, en fem una combinació dels dos. Així doncs sense més preàmbuls us deixo amb Assasin’s Creed, ambientat en la Itàlia del Renaixement en que les ciutats estats i les famílies aristocràtiques residents en aquestes ciutats tenien el poder i decidien el futur polític i territorial de la bota.

El got de comiat un rèquiem pels difunts

M’arriben a dir fa un parell d’anys que hem menjaria els panellets amb la finestra de casa oberta i prendria per foll qui m’ho hagués dit, el temps és boig, cada dia té més raó aquesta frase, però bé ara diuen que vindrà el fred, aviam si es veritat perquè un servidor el prefereix mil cops més que la calor, que faci fred que plogui i que nevi que a mi ja m’està bé. Està clar que l’entrada d’avui va sobre la Castanyada i tots Sants, per molt que la gent pugui dir que és una festa sosa, tant me fot, és el llegat que tenim i prou, el prefereixo mil cops abans que el Hallowen dels collons, que se’l quedin els Ianquis que jo mentrestant hem faré el meu gotet de moscatell i menjaré les meves castanyes acabades de torrar mentre veig com van caient les fulles. Aquesta moda dels d’aquests darreres anys de disfressar-se i mirar de fer por la odio, perquè collons m’hauria de disfressar ara, ja tenim el carnaval per fer-ho collons, cada cosa al seu lloc i temps! Hem preocupa força la tendència que s’ha agafat els últims anys de valorar més les coses foranes que no pas les nostres i de tota la vida, però bé, jo segueixo amb la meva Castanyada, la qual per molt sosa que diguin que pot ser li trobo un sentit prou bonic, és l’època en que totes les coses comencen a apagar-se per tornar més tard i a més un moment per tenir un record pels difunts, per molts temps nous que corrin no fa mal a ningú fer un pensament o un visitat al cementiri als que ja no i són, si més no jo trobo que no està gens malament, ara bé com que el món és boig i encara se’n torna més la gent prefereix fer el que ens venen de fora, però jo seguiré fotent el que voldré i celebraré la castanyada i hem menjaré uns bons panellets, per tant només hem queda dir que alcem un gotet ple de moscatell que ja se sap, el got de comiat és un rèquiem pels difunts!