La bèstia de Gévaudan

La veritat és que no recordo ben bé quan va ser, però si fa no fot juraria que va ser a finals de l’estiu passat quan la regió més cap al sud de Catalunya, per allà pel Massís dels Ports van trobar una fera ferotge de les que feia anys i panys que no es veien, segons la gent una lleona que al final va resultar no ser una lleona sinó un gossot molt gros. Direu, molt bé, a bones hores vens tu amb la lleona/gos, però tot té un perquè, en aquell moment no vaig donar-hi gaire importància excepte per una cosa, aquella història em sonava, no sàvia de que però em sonava. Vet aquí que decidit vaig estirar el fil i vaig topar amb el que volia, el que jo buscava era la bèstia de Gévaudan.

Gévaudan era un regió situada cap al límit del Rosselló amb la França central, la regió era normal, tot esdevenia el seu curs tranquil•lament però cap al 1764 per aquelles terres aparegué una bèstia. El problema però era que la fera atacava a la gent, els assassinava i devorava amb una enorme violència causant autèntic terror a les seves víctimes, els pocs supervivents a la bèstia la descrivien com una cosa mai vista, deien que tenia retirada a un llop grandiós, massa gran per ser un llop, a més tenia el pelatge roig com la sang, una cresta al llom i ratlles negres a les seves potes posteriors.

Els atacs varen començar a l’estiu de 1764 i anaren en augment a l’hivern, no es va tardar en oferir una recompensa i molts caçadors atrets van anar a provar sort, trobaven petjades enormes però per molts intents aconseguien caçar-la, es va arribar a dir que les bales rebotaven, el mite va anar creixent i la població cada cop estava més aterroritzada, començaven a dir que era una criatura enviada des del mateix avern.

L’assumpte començava a ser un problema greu, va adquirir tal magnitud que en poc temps ja era un problema d’estat per a Lluís XV, de manera que el propi rei fart va enviar un cos de cavalleria per posar fi a la bèstia i al problema, la van trobar i la van intentar caçar però també va ser inútil, un dels testimonis del cos de cavalleria va dir que la bèstia era tant gran com un cavall i que per molt que li disparaven no li feien ni una rascada. Amb això la població encara es va posar més nerviosa esclatant la revolta, es va començar a acusar els gitanos de ser ells els que havien portat aquella bèstia i fins i tot es va acusar a veïns de ser homes llop, per la seva banda l’església també i anava fotent cullerada.

Sembla que la bèstia va ser abatuda al 1767 quan es va caçar un llop de magnituds descomunals, el mite diu que els caçadors van haver d’utilitzar bales de plata beneïdes. Sembla que el seu esquelet va ser dut al rei i que durant molts anys l’esquelet de la bèstia va estar exposat fins a la seva desaparició.

Hi ha diverses teories sobre la bèstia de Gévadaun però personalment crec que seria un cas molt semblant al de la lleona, el boca a boca hauria anat fent gran la bola fins a l’extrem de catalogar-la de bèstia infernal, cal pensar també que aquells eren altres temps i de gent més creient. Qui sap, potser algun dia apareix algun animalot ben estrany pel Berguedà i tenim nou tema de conversa de cafè...