22 de novembre del 2010

Jutgement at Nuremberg

Jutgement at Nuremberg o “Vencedores i Vencidos” és una pel•lícula estrenada l’any 1961, setze anys després de que acabés la segona guerra mundial.

L’acció es centra en els processos realitzat a Núremberg entre 1945-46, els anomenats “Judicis de Nuremberg” en que es van determinar i jutjar les responsabilitats que havien tingut alts càrrecs nazis, jutges, funcionaris i altres col•laboradors durant el règim nacionalsocialista de Hitler. El procés que es pot veure a la pel•lícula és el que es fa a 4 jutges del règim nazi que són processats per complicitat i aplicació de les polítiques del règim com podrien ser esterilitzacions o sentencies a mort.

En la meva opinió el millor de la pel•lícula són els seus plantejaments morals com si tot el poble Alemany és culpable, quina legitimitat tenen els vencedors per jutjar als vençuts, realment el poble sabia que estava passant amb els camps de concentració o si hi havia complicitat amb el règim o simplement obeïen per por.

Tot i que la pel•lícula és una mica vella no deixa de tenir valor i ser del tot recomanable, de tant en tant no està malament mirar clàssics amb actors mítics com Burt Lancaster o Espencer Tracy.

25 de setembre del 2010

Mentiders

Queda una setmana justa per que la farsa estreni mentiders, d’Anthony Neilson. Ara ja no hi ha marxa enrere, per tant al 2 d’octubre a les 10 de la nit tots al teatre.

I aquí us deixo una petita sinopsis per anar fent boca:

A Mentiders, dos policies es troben amb la complicada tasca d’haver d’anunciar, la nit de Nadal, un tràgic succés a una parella d’ancians. La situació se’ls escapa de les mans i han de fer front a un seguit d’esdeveniments inesperats i surrealistes que els portaran al límit de la bogeria. Mentiders és una comèdia amb un embolcall de caramel, però amb un contingut no sempre dolç, a vegades picant, fins i tot àcid. Mentides, a voltes pietoses i a voltes carregades de sarcasme, que deixaran el públic carregat de dubtes i de preguntes. Què hi ha de veritat?

21 de setembre del 2010

Festival internacional de Curtmetratges dels Pirineus

Sintetitza, el segon Festival internacional de Curtmetratges dels Pirineus es va celebrar del 15 al 19 de setembre al cine Catalunya. Aquest festival està organitzat per Sala 13 i recolzat per l’ajuntament de Berga.

Tot i que el festival ja es va començar a celebrar l’any passat aquest és el primer any que jo hi assisteixo, això és perquè a diferencia de l’any anterior encara tenia vacances i estava per Berga. No tinc ni idea de com va ser l’any passat, però vista l’experiència d’aquest valoro molt positivament el festival, tant si ets una amant del cinema com sí només vols anar-hi a matar el temps recomano anar-hi, diria que qualsevol públic en sortirà amb bon gust de boca (com a mínim jo me l’enduc).

Aquest any a diferència de l’anterior hi havia dos seccions: L’Oficial que és per a produccions a nivell professional/semiprofesional i la Sintetitza que està dirigia a autors amateurs. Potser no hi entenc gaire, però per mi tant una secció com l’altre han tingut un gran nivell, tot i que també hi havia curts que em deixaven pensant: “On collons me ficat”. Hi ha curts per tots els gustos.

El curt que més em va agradar és Uerra de Paolo Sassanelli, premiat al millor curtmetratge, millor director i millor guió.

7 de juliol del 2010

En un poble oprimit

El blog no està tancat, simplement he estat fent altres coses. Unes per estudi i d'altres perquè em venien de gust.

Una de les coses que he fet últimament ha estat participar en el rodatge d’un Lipdub a Cal Negre. Aquest Lipdub es presenta al concurs de videoclips de la cançó “En un poble oprimit”, que han organitzat en Titot i en David Rosell.

Apa, aviam si descobriu en quin minut faig la meva aparició estelar.

7 de juny del 2010

Dilluns després de Corpus

Ara que som dilluns, que tot torna al seu lloc i que Berga intenta recuperar el curs normal de les coses, toca parlar-ne de tot plegat.

Aquest any he pogut ser-hi tots els dies i no he fallat ni per lluïment. Això és perquè ja estava escarmentat de l’any passat en que només vaig ser-hi dimecres, realment m’ho vaig passar força malament pensat en que a Berga feien Patum i que jo estava morint-me de fàstic a cal pixapí...

De la Patum 2010 me n’enduc un bon gust de boca, tot i que hi he vist coses que m’han emprenyat força com gent amb espardenyes, pantalons curts i garrafes de 5 litres d’aigua de valència pel passacarrer, a més de que anant així encara tenien els collons de queixar-se, encarar-se’t i renegar a tort i a dret, “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. Sóc dels que pensa que s’hi la gent de fora vol venir a la festa ho faci en certes condicions i respectant-la, per venir així val més que es quedin a casa seva. Amb això tampoc dic que siguin tots els de fora que no es comporten (de gent de Berga també n’hi ha), però aquest any m’he trobat principalment amb aquest cas.

Fet i fet, ara ja tenim Patum feta i ja està. No sé si aquest any ha vingut més gent o menys, em penso que cada any diem que n’ha vingut més que l’altre (això algú realment ho comprova estadísticament?). Jo l’única diferència que he trobat és que la plaça de St. Pere el dijous semblava un plató de televisió, hi havia càmeres a tort i a dret, el programa de TV3 l’he vist i va ser molt correcte, els altres ja no me’ls miro perquè em pariria negre...

Que sigui lleu el dilluns després de Corpus i aviam si Berga es recupera aviat.

27 de maig del 2010

The Pacific

Feta dels mateixos productors de “Hermanos de Sangre”, The Pacific és la sèrie germana d’aquesta.

La sèrie es basa en els personatges de Eugene Sledge i Bob Lecky, ambdós soldats del cos de Marines. L’acció es centra en la costa del pacífic, amb una línia temporal que va des l’inici de la segona guerra mundial fins al final d’aquesta. Els dos personatges principals van intercalant les seves històries però mai estan directament vinculats, això fa que hi hagi capítols només dedicats a un dels dos personatges, però això no fa perdre el fil de cadascun d’ells.

Personalment considero que en general Hermanos de Sangre és millor. The Pacific té capítols que costen de fer baixar, a més crec que han passat de llarg temes com la bomba atòmica, el perquè dels kamikazes... Tot i així és recomanable per passar una bona estona.

Ara que ja l’he acabada m’estic plantejant de començar Lost, potser és atípic començar a mirar una sèrie ara que s’ha acabat, però els comentaris de la gent me n’estan fent venir ganes. En fi, ja veurem que faré.



20 de maig del 2010

Fa uns 18 anys...

Tocava tornar a actualitzar, ho faré celebrant un cumplenays.

Exactament fa uns 18 anys, un 20 de maig, el Sr. Koeman marcava de falta a cal Wembley. La copa es ben nostre, ja no ens la treu ningú, però s’hi aneu a visitar el santuari ja no hi és, l’original el van tirar a terra al 2002, ara hi ha el nou Wembley inaugurat al 2007. Per cert, al 2011 si juga la final de la Champions, no estaria malament guanyar la quarta al mateix lloc que la primera oi?

Apa, ara que ja ho sabeu toca celebrar-ho fort! Felicitats!

22 d’abril del 2010

Maus

Maus és una obra d'Art Spiegelman, aquest còmic és la biografia/testimoni de Vladeck Spiegelman. Vladeck és un jueu polonès el qual viu de primera mà tota la segona guerra mundial i l’holocaust, el que fa l’obra és un recull de la vida de Vladeck abans de la guerra, durant la guerra i quan aquesta s’acaba.

L’obra d’Art Spiegelman barreja la visió entre el present en que Vladeck explica la seva història i el passat en que se’ns mostra de primera mà les vivències de Vladeck... Això fa que a més hi hagi espai per a les opinions de Vladeck i del seu fill Artie (Art Spielgman) sobre el que va passar, fins i tot mostra opinions dures com el racisme que pot tenir un jueu cap a d’altres races, encara que hagi passat pel camp de concentració... Un altre dels factors amb que juga l’autor és el tòpic ratolí – gat – gos, el fa servir per representar jueus – alemanys – americans, apart d’aquests també hi ha els Polonesos que són els porcs, aquesta visió expressa en part com ho viu Vladeck...

Pel contrari del que pugui semblar en principi i dels tòpics que tingueu referents als còmics llegiu-vos-el, després en pensareu diferent de la primera impressió que us pugui donar la tapa, és un llibre molt recomanable, de debò, a mi em va enganxar des la primera pàgina.

7 d’abril del 2010

Fúria de Titans

En principi no era la que volia anar veure però per horaris vaig acabar veient Fúria de Titans, es podia veure en 3D o Normal, tant per tant vaig anar a veure-la en 3D, era la primera pel•lícula que veia en 3D al cine.
Fúria de Titans és un remake de la pel•lícula que porta el mateix títol feta al 1981, tot i que no he vist la versió original em suposo que tècnicament li deu donar mil voltes el remake. El títol enganya, la pel•lícula no tracta sobre els Titans sinó que es basa en el mite del semidéu Perseu (fill de Zeus) el qual va a la cerca de Medusa i la seva posterior lluita amb el monstre marí Kraken.
La pel•licula em va agradar però tampoc és una obre mestre, si li hagués de possar nota s’enduria un 7. Pel que fa a la versió 3D si podeu triar us recomano que no la veieu en aquest format, el motiu pel que ho dic és perquè no té un 3D molt espectacular, està bé però la pel•lícula en un principi no es va fer per passar-la en aquest format i per tant no està gaire treballada en aquest aspecte, el 3D es va fer després al veure que podia tenir un bon rendiment a taquilla, per tant encara que el 3D fa que els efectes especials i certes escenes siguin més espectaculars. Personalment no tornaria a pagar per veure-la en aquest format, jo la veuria en el format de tota la vida, tot i així és una pel•lícula prou recomanable per passar una tarda.

3 d’abril del 2010

Brams a St. Llorenç

Tot i ser lluny en tenia ganes, i realment no van decepcionar, van tocar quasi unes tres hores seguides tot i que es van deixar algunes clàssiques però tot no es pot tenir, realment si tinc l’oportunitat d’anar a un altre concert a apart del de barraques hi aniré. Pels que encara no hagueu pogut anar a cap concert una cançó per anar fent boca, era una de les que em pensava que no tocarien...

4 de març del 2010

La bèstia de Gévaudan

La veritat és que no recordo ben bé quan va ser, però si fa no fot juraria que va ser a finals de l’estiu passat quan la regió més cap al sud de Catalunya, per allà pel Massís dels Ports van trobar una fera ferotge de les que feia anys i panys que no es veien, segons la gent una lleona que al final va resultar no ser una lleona sinó un gossot molt gros. Direu, molt bé, a bones hores vens tu amb la lleona/gos, però tot té un perquè, en aquell moment no vaig donar-hi gaire importància excepte per una cosa, aquella història em sonava, no sàvia de que però em sonava. Vet aquí que decidit vaig estirar el fil i vaig topar amb el que volia, el que jo buscava era la bèstia de Gévaudan.

Gévaudan era un regió situada cap al límit del Rosselló amb la França central, la regió era normal, tot esdevenia el seu curs tranquil•lament però cap al 1764 per aquelles terres aparegué una bèstia. El problema però era que la fera atacava a la gent, els assassinava i devorava amb una enorme violència causant autèntic terror a les seves víctimes, els pocs supervivents a la bèstia la descrivien com una cosa mai vista, deien que tenia retirada a un llop grandiós, massa gran per ser un llop, a més tenia el pelatge roig com la sang, una cresta al llom i ratlles negres a les seves potes posteriors.

Els atacs varen començar a l’estiu de 1764 i anaren en augment a l’hivern, no es va tardar en oferir una recompensa i molts caçadors atrets van anar a provar sort, trobaven petjades enormes però per molts intents aconseguien caçar-la, es va arribar a dir que les bales rebotaven, el mite va anar creixent i la població cada cop estava més aterroritzada, començaven a dir que era una criatura enviada des del mateix avern.

L’assumpte començava a ser un problema greu, va adquirir tal magnitud que en poc temps ja era un problema d’estat per a Lluís XV, de manera que el propi rei fart va enviar un cos de cavalleria per posar fi a la bèstia i al problema, la van trobar i la van intentar caçar però també va ser inútil, un dels testimonis del cos de cavalleria va dir que la bèstia era tant gran com un cavall i que per molt que li disparaven no li feien ni una rascada. Amb això la població encara es va posar més nerviosa esclatant la revolta, es va començar a acusar els gitanos de ser ells els que havien portat aquella bèstia i fins i tot es va acusar a veïns de ser homes llop, per la seva banda l’església també i anava fotent cullerada.

Sembla que la bèstia va ser abatuda al 1767 quan es va caçar un llop de magnituds descomunals, el mite diu que els caçadors van haver d’utilitzar bales de plata beneïdes. Sembla que el seu esquelet va ser dut al rei i que durant molts anys l’esquelet de la bèstia va estar exposat fins a la seva desaparició.

Hi ha diverses teories sobre la bèstia de Gévadaun però personalment crec que seria un cas molt semblant al de la lleona, el boca a boca hauria anat fent gran la bola fins a l’extrem de catalogar-la de bèstia infernal, cal pensar també que aquells eren altres temps i de gent més creient. Qui sap, potser algun dia apareix algun animalot ben estrany pel Berguedà i tenim nou tema de conversa de cafè...

17 de febrer del 2010

Els aneguets quan surten de casa…


11 de febrer del 2010

Trempera Bergistana

Som a l’any 50 abans de crist. Tota Catalunya és ocupada pels Romans... Tota? No! Un llogaret del Pre-pirineu habitat per Bergistans indomables rebutja una vegada i un altre ferotgement l’invasor . I és que Catalunya era veïna dels irreductibles Gals, érem Ibers, érem Bergistnas. Realment fa gràcia pensar que els Berguedans ja érem per aquestes contrades al S.III a.C. però poso molt en dubte que quedi algun descendent directe d’aquella gent (som ben parits però no tant).

Alguna vegada o altre em sentit a parlar dels Bergistans, alguna llegenda o batalleta, que si varem resistir els romans, que si vem dur de corcoll al Cèsar, però que hi ha de veritat i que en sabem dels nostres avantpassats del Berguedà. Bé, per començar cal dir que a Catalunya no li deien així (tardarà molt més a dir-se per aquest nom), se’n deia Hispania (terra de conills), i el territori estava poblat per tribus d’Ibers com els Ceretans, Lacetans, Cassetans o els Bergistans. Els Bergistans que serien per dir-ho d’una manera els nostres parents territorials es situarien evidentment a la zona del Berguedà (brillant deducció...) i la capital seria un poblat anomenat “Bergium Castrum” que situaríem al lloc de l’actual Berga.

Ara estem situats però tenim un problema gros, no hi ha dades arqueològiques, jo mai he sentit que a Berga hi hagués tal poblat Iber... Tot el que sabem és apartir de textos Romans, sobretot d’un tal “Titus Livi”. Per tant el poc que se jo ho se per aquesta font... Els Bergistans serien tan ben parits que segons els textos tindríem fins i tot una espècie de rei “Princaps Bergitanus”, una autèntica elit política-social i una organització política força avançada per l’època i el territori, a més Berga en teoria seria una ciutat fortificada amb punts de guàrdia pels voltants.

Els Bergistans podríem haver passat sense ànsia ni pena com molts altres pobles Ibèrics i haver-nos perdut a la memòria del temps, però com és que són coneguts? Això és perquè varen repartir llenya i rebre garrotades (la manera més fàcil de passar a la Història), això no ho varen fer pas en conflictes menors sinó en la Segona guerra Púnica (enfrontament Roma – Cartago, les dues potències més grans del moment en pugna pel mediterrani) i en varies revoltes. Aquí és on jo somiatruites em vaig fer il•lusions pensant que varem contenir l’invasor i que érem igualets als irreductibles Gals, però resulta que no som iguals, d’entrada varem pactar amb els Romans per contenir l’avenç dels Cartaginesos cap a Itàlia, així sembla que Anníbal el pitjor enèmic de Roma va passar per terres berguedanes i va derrotar als Bergistants. Després els Bergistans seguiran els vents que bufen per no sortir-ne escaldats.

Després de la segona guerra púnica tenim la Campanya del Cònsol Cató 197-195 a.C., aquest és el segon i últim fet que conec en que els Bergistans tenen presencia, per començar, que Roma enviés un Cònsol a pacificar un territori volia dir que la cosa era seriosa (un Cònsol era un dels càrrecs més alts del senat Romà). Sembla que començaria una revolta Iber General a l’interior d’Hispania i s’estendria fins al nostre territori, però llavors arribaria el Cònsol Cató que pacificaria tota la zona Catalana. Un cop Cató creu que la cosa ja està llesta a Catalunya marxa cap al Sud a derrotar la resta de revoltats, quan fa això els Bergistans és revolten sols, Cató tornarà cap al Nord i els derrota. Després torna a Tarraco però un cop i arriba els Bergistans s’han tornat a revoltar, aquest cop Cató no serà tant indulgent, esclafa els Bergistans i ven la meitat de la població com esclaus. Apartir d’aquí els Bergistans s’aniran diluint en la Romanització donant més tard lloc a una part del que serà el futur poble Català.

Això només és una explicació molt lleugera dels Bergistans, a més segurament hi ha molt per descobrir. Jo confesso que realment em vaig emocionar amb els Bergistans, vaig pensar cullons que ben parits que érem! A més té un aire de irreductibles gals tal com si l’Astèrix i l’Obèlix haguessin terroritzat els senglars del Berguedà i no pas els de la Gal•lia!

23 de gener del 2010

Un parell de setmanes

Prenem un punt i apart al cop a cop durant dos setmanes. No estic de parranda sinó enfeinat amb altres coses i no puc estar pel bloc com voldria, m’entrestan una mica d’entreteniment de la mà del favorit, us sona el programa?

http://www.tv3.cat/videos/179306679

No hi ha HTML del video…

13 de gener del 2010

Jailhouse Rock

Avui perquè no decaigui el blog en posarem una del rei el Rock, exactament Jailhouse Rock, aquesta cançó mi vaig enganxar ha escoltar-la a l’estiu gracies a una versió dels Blues Brothers però la original tampoc no està gents malament, apa així us deixo amb el rei i el seu indestructible tupè, estarà fet de metall?

3 de gener del 2010

Esca del pecat

Un petit tast de l’esca del pecat l'especacle musical que fan en Titot i David Rosell, aquest format acústic i més relaxat de concerts m’agrada i per això el vull compartir, tot i que aquesta no és per mi la millor versió o cançó de les que fan és la que té el so més decent pel youtube, si en voleu més aneu al seu my space, n’hi ha de molt millors.