La bogeria de les campanades

Avui a les 12 de la nit passem full i comencem any nou, però això no és tant senzill com sembla perquè això comporta tota una “bogeria” al seu redere. El primer anunci de l'any per exemple costa entre uns 80.000 i 100.000 euros cada 30 segons i mira que són anuncis de coses amb les que es pot passar perfectament sense tenir-les com colònies cares o la coca-cola; apart d'això també tenim els mòbils que un cop han sonat les campanades es col·lapsen totes les línies (jo mateix us ho puc assegurar ja que no m'ho creia i l'any passat vaig provar de trucar i res, que hem deien que m'esperes perquè les línies estaven col·lapsades).
També pensant en tot això m'ha vingut al cap l'origen de menjar raïm per les campanades i recordo que algú m'havia explicat que això venia de feia pocs anys, que es va començar a menjar raïm per culpa d'una promoció que van fer-ne els del gremi ja que un any van tenir un excés de producció molt gran, no s'havien que fer-ne i llavors un il·luminat se li va ocórrer això però en realitat no se si realment es per això, que hi farem algun dia que tingui temps haure de tibar el fil d'aquesta qüestió.

Apa bon any nou i recordeu dir-me quin és el primer anunci si no el veig......

El Tió

Avui toca parlar d'aquesta figura tan nostrada, potser si que faig el post una mica tard però heu de comprendre que l'empatx d'aquests dies és considerable, fins avui no he paït del tot tots els plats casolans que fa la iaia i ma mare!

L'Origen d'aquesta figura té moltes històries al seu voltant, de xic anant a catequesis m'havien explicat fins i tot de que va ser la verge maria qui l'havia creat aquesta tradició però evidentment aquesta història es va fer després per relacionar les tradicions paganes amb el cristianisme i si tinc temps ja l'explicaré un altre dia aquesta història del tió que també es prou curiosa.

En principi el tió era un tronc o una soca d'arbre ben seca i grossa que es cremava a la llar de foc la nit de nadal i el seu regal era l'escalfor que proporcionava al cremar. Més tard aquest tronc va passar a ser la figura màgica que coneixem avui en dia, se'l continuava ficant a la llar de foc perquè cremes una estona abans de cagar i abans que es consumis del tot se'l picava amb un bastó per a que cagués petits obsequis en forma de llaminadures o joguines senzilles, quan el tió ja no podia cagar més deixava una arengada o una cabeça d'alls (d'aquí suposo que també en surten les cançons tradicionals que tenim ara). Avui en dia a moltes llars ja es comença a fer el tió el dia de la Puríssima ja que perquè cagui bé la nit de nadal abans a de menjar coses bones i estar ben calent al costat de la llar de foc o amb una manta a sobre.

Personalment estic ben orgullós de que a casa hàgim conservat sempre aquesta tradició quasi intacte de com era en principi, mentre menjàvem el típic blat de moro escairat els nens el ficàvem al costat de la llar de foc perquè cagues coses bones, un cop s'acaba de sopar el fèiem cagar i com obsequi ens donava unes llaminadures, joguines senzilles com baldufes o algun conte i al final per acabar ens cagava carbó (tampoc es que fos un sant de xic). Jo m'entres pugui seguiré cagant el tió i procuraré tenir ben lluny el pare Noel, si tenim tradicions pròpies perquè les hem de canviar.

Apa Bon Nadal!

Obrim Paradeta

Doncs això, inaugurem blog, potser serà una bona o mala idea, la veritat es que no ho se però a mi hem fa prou il·lusió començar-ne un de propi, fins ara ja havia tingut un flog però cada cop hem feia més mandra actualitzar-lo més que res pel fet que deixava poca llibertat a la imaginació, en canvi aquest serà un lloc on podré fer les actualitzacions com i quan vulgui. En principi vull ser constant en l'actualització d'aquest tot i que encara no se ben bé com va, però això ja ho aniré trobant i a mesura que pugui també miraré d'anar personalitzant més la temàtica i l'estil del blog.