El got de comiat un rèquiem pels difunts

M’arriben a dir fa un parell d’anys que hem menjaria els panellets amb la finestra de casa oberta i prendria per foll qui m’ho hagués dit, el temps és boig, cada dia té més raó aquesta frase, però bé ara diuen que vindrà el fred, aviam si es veritat perquè un servidor el prefereix mil cops més que la calor, que faci fred que plogui i que nevi que a mi ja m’està bé. Està clar que l’entrada d’avui va sobre la Castanyada i tots Sants, per molt que la gent pugui dir que és una festa sosa, tant me fot, és el llegat que tenim i prou, el prefereixo mil cops abans que el Hallowen dels collons, que se’l quedin els Ianquis que jo mentrestant hem faré el meu gotet de moscatell i menjaré les meves castanyes acabades de torrar mentre veig com van caient les fulles. Aquesta moda dels d’aquests darreres anys de disfressar-se i mirar de fer por la odio, perquè collons m’hauria de disfressar ara, ja tenim el carnaval per fer-ho collons, cada cosa al seu lloc i temps! Hem preocupa força la tendència que s’ha agafat els últims anys de valorar més les coses foranes que no pas les nostres i de tota la vida, però bé, jo segueixo amb la meva Castanyada, la qual per molt sosa que diguin que pot ser li trobo un sentit prou bonic, és l’època en que totes les coses comencen a apagar-se per tornar més tard i a més un moment per tenir un record pels difunts, per molts temps nous que corrin no fa mal a ningú fer un pensament o un visitat al cementiri als que ja no i són, si més no jo trobo que no està gens malament, ara bé com que el món és boig i encara se’n torna més la gent prefereix fer el que ens venen de fora, però jo seguiré fotent el que voldré i celebraré la castanyada i hem menjaré uns bons panellets, per tant només hem queda dir que alcem un gotet ple de moscatell que ja se sap, el got de comiat és un rèquiem pels difunts!